divendres, 6 març de 2015

  Calendari Laboral 2015

Aquest any 2015, després de dos anys realitzant una jornada de 60 hores més que les 1462 h establertes per al PAS-F de la UPF des del 2003, hem aconseguit acordar un calendari laboral que torna a situar la jornada anual i diària tal com la realitzàvem anteriorment a la imposició de la llei d’acompanyament i del reial decret 20/2012, de 13 de juliol, que ens incrementava la jornada i imposava de facto una altra retallada salarial.
Una mesura que en el seu dia ja vam qualificar d’injusta, a més d’ineficient com a mesura contra la crisi, i que, a diferència d’altres universitats, l’equip de govern de la UPF va aplicar sense cap recança, potser perquè ja els estava bé que treballéssim més hores pel mateix sou?
Una retallada que, cal dir-ho, algunes universitats com la UB no han aplicat mai, com a resultat de la protesta i insubmissió del col·lectiu de treballadors/es del PAS. Conflicte que finalment es va resoldre amb un acord favorable als drets dels treballadors/es, d’aquella universitat primer, i que posteriorment van subscriure la UPC i la UAB. I aquest any 2015 la UdG i, per fi, també la UPF.

Per què han calgut 2 anys per aconseguir un acord a la UPF, similar al que ja tenien altres universitats públiques catalanes?

Des del nostre punt vista, per dos motius, principalment:
- El primer ha estat el plantejament de la Gerència, més propi d’una “patronal” que d’una institució pública, que ha implementat de manera acrítica les retallades. I el plantejament en les negociacions dels darrers anys, situant les expectatives de la universitat molt allunyades dels drets i interessos dels treballadors/es.
- I el segon motiu, des del nostre punt de vista el més determinant a l’hora de les negociacions, ha estat la divisió sindical (*). És a dir, la manca d’unitat d’acció dels i les representants sindicals i dels òrgans de representació dels treballadors/es del PAS (Comitè d’Empresa i JPAS) en la defensa d’objectius comuns.
(*) Alguns van prioritzar el possibilisme pactista a la defensa radical, sense renúncies, dels drets dels i les treballadores. Tot això en un context de retallades brutals en el sector públic i de reformes laborals que han suposat una regressió dels drets i les condicions laborals dels treballadors i treballadores a escala general, amb un augment de la precarietat laboral i de la pobresa més extremes, com no s’havia vist des de feia tres dècades.

Calendari Laboral 2015, com hem arribat fins aquí i per què hem trigat tant

Tot i que les postures i propostes estaven molt allunyades a l’inici del procés entre la part social i la Gerència, però també, encara que no tant, entre la mateixa part social, fet que a priori feia difícil albirar la possibilitat d’arribar a un acord, finalment aquest ha estat possible.
Des de la primera reunió, el passat mes d’octubre, fins a la signatura d’aquest acord ha calgut organitzar assemblees del PAS, fer moltes reunions entre la part social i la Gerència i la força dels fets -amb 4 universitats fent aquesta jornada- per convèncer tothom que no ho veia clar, que aquest any sí! Que no hi havia cap argument que justifiqués continuar amb aquest greuge un any més.
Finalment, el convenciment d’uns i altres i la pressió de bona part dels representants sindicals, ha fet possible acordar aquest calendari.
L’acord signat, aquest any sí, pels dos òrgans de representació del PAS i per totes les seccions sindicals, respecta íntegrament el mandat de les assemblees del PAS-F celebrades el passat mes de desembre, on es van decidir les dues línies vermelles que aquest acord havia de contenir:

- 1.462 hores laborals, de còmput anual de treball efectiu.
- Garantir el mateix període de jornada intensiva de l’estiu que fins al 2012

Ara bé, cal dir que, fruit de la mateixa negociació, hi ha aspectes de la concreció del calendari que no ens satisfan. Concretament, la imposició de la Gerència d’eliminar els períodes de jornada intensiva de Setmana Santa i Nadal, i els tancaments institucionals associats a aquests períodes.

Concrecions i aspectes rellevants respecte de l’acord de Calendari Laboral 2015

Us detallem els aspectes més rellevants, la resta els podreu llegir quan la Gerència faci difusió de l’acord:

1.    La jornada de 35 hores setmanals s’implementarà a partir del 16 de març.

2.    Respecte de la jornada intensiva: Som conscients de la importància de qualsevol mesura relacionada amb la conciliació de la vida laboral i personal, i no entenem la posició tancada de la Gerència que els ha portat a revisar el criteri i no fer jornada intensiva durant els períodes de Setmana Santa i Nadal. Aquest any doncs, l’únic període de jornada intensiva, de 6 h. de jornada diària, serà la de l’estiu, que comprèn des del 22 de juny al 18 de setembre.

3.    Bossa d’hores de conciliació: aquesta bossa era producte de la diferència entre la projecció anual de la jornada de 7.30 hores diàries i els diferents acords establerts entre algunes seccions sindicals i el CE (la JPAS s’hi va afegir l’any passat) amb la Gerència. Per tant, aquest any tornem als criteris anteriors al 2012 per calcular la diferència: jornada de 7 hores (6 h. durant el període de jornada intensiva a l’estiu) menys les vacances i els 5 dies d AP determinats pel govern espanyol, que donen una diferència que aquest any es compensa amb els tancaments de Setmana Santa (2 d’abril, dijous Sant) i Nadal (del 24 al 31 de desembre).
La bossa d’hores d’aquest any 2015, un total de 24 hores, és el resultat d’implementar la jornada de 7 hores a partir del 16 de març. És a dir, el retorn de les hores treballades des de l’1 de gener fins al 15 de març.

4.    Saldo horari negatiu: també s’elimina l’opció de la bossa de saldo negatiu. Tornem al criteri de permís a recuperar, la qual cosa vol dir que es podrà tenir saldo negatiu conseqüència del permís.

5.    Tercer horari i altres: no s’elimina el tercer horari. A instàncies de la Gerència, a la pròxima reunió de la Comissió d’Horaris s’analitzaran i, si s’escau, es revisaran alguns dels seus aspectes. Nosaltres, atenent algunes de les consultes del PAS, demanarem la revisió de la resta d’horaris per tal de garantir que es gaudeix de tota la flexibilitat i es segueix afavorint la conciliació de la vida laboral i personal.

6.    Cap de setmana: el fet més notable és que, atès que no es contempla la possibilitat que aquest torn pugui gaudir de les vacances en dos períodes de tancament, un d’ells de lliure albir, sinó que tots els dies de vacances es gaudiran durant el tancament d’agost, es compensa als i les treballadores d’aquest torn amb un dia de vacances lliure addicional i un altre resultat d’acumular la diferència entre el que haurien de treballar (9.50 h.) i les 10 hores que realitzen de jornada laboral de manera habitual.
Reflexions finals

La crisi ha servit d’argument per desposseir-nos de drets, però les causes fonamentals d’aquesta estan molt allunyades dels costos públics de l’anomenat “estat del benestar” i a tocar d’haver utilitzat els diners públics per a rescatar els bancs i caixes i premiar els seus alts càrrecs; pagar les factures privades de bona part dels governants de l’estat i del nostre país; costejar el malbaratament en infraestructures supèrflues i infrautilitzades; pagar contractes milionaris a empreses que “premien” els favors, l’evasió i el dèficit fiscal de les grans fortunes de particulars i empreses, etcètera.
No siguem crèduls doncs, hem d’enfrontar-nos de manera rotunda a totes aquelles mesures que socialitzen la crisi. I l’augment de jornada amb la reducció salarial, n’era una!!
Ens han volgut vendre fum amb bosses de conciliació, tancaments i dies d’intensiva que, encara que algunes podem valorar positivament, no han d’amagar la realitat d’aquests darrers anys: hem treballat més pel mateix salari, i això ha empitjorat les condicions de treball del PAS, ha dificultat la conciliació personal i laboral i no ha suposat cap mesura pal·liativa a la crisi generalitzada que pateix el nostre país.
Pel que fa al govern de la Universitat, acomplint els decrets imposats, s’ha fet còmplice d’aquesta perversa situació en què, per tal de garantir la inversió en aquest servei públic per part de la Generalitat, ha precaritzat els seus treballadors i treballadores a més d’aplicar altres mesures relatives al PDI i els estudiants que van en contra d’un model d’universitat pública de qualitat.
I qui consideri que el retorn a la jornada anual de 1462 h pot afectar la qualitat del servei a l’usuari, que faci memòria: només han passat dos anys i escaig des que fèiem aquesta jornada i ja llavors els diferents rectors (recordeu campanyes electorals) elogiaven la qualitat del servei ofert pel PAS.
Potser el que passa és que pretenen que fem front als nous reptes que planteja l’equip de govern i encarem l’augment de feina generada des de l’aplicació del Pla Bolonya, la creació de nous edificis i de nous graus i màsters o la imminent aplicació del Pla Estratègic, amb la mateixa plantilla. Llavors, és clar que no donarem l’abast, ni amb 37,5 ni amb 40 hores! Potser el que cal és que el govern de la universitat exigeixi poder augmentar la plantilla o bé redimensionar els seus plans i objectius en funció de la mateixa, però no a costa dels drets dels i les treballadores.
A la Pompeu, ni explotats, ni explotadors!
Estem a l’inici del camí, de moment no hem guanyat cap dret, hem recuperat la jornada, i encara ens queda molt per fer. Cal doncs, continuar defensant els nostres drets socials i laborals i recuperar els arrabassats els darrers anys, cal continuar la nostra lluita per unes condicions laborals dignes i una universitat pública de qualitat al servei de tota la societat. I res millor per assolir-ho que la unitat d’acció dels i les representants sindicals i de tot el PAS.



Ni un PAS enrere: la lluita continua!


Àmbit PAS de la Secció Sindical de la I-CSC a la UPF
4 de març de 2015



dimarts, 9 setembre de 2014

Manifest de la CSC amb motiu de l’11 de setembre 2014

Votar, vèncer! 

Construïm l’Estat català del benestar i la justícia social

El moment històric que vivim com a poble fa que aquest 11 de setembre la mobilització esdevingui d’importància cabdal per a poder exercir l’autodeterminació nacional i la construcció d’un Estat català del benestar i la justícia social.

El procés sobiranista català té com a característica principal l’acció de les classes populars com a motor. La mobilització de la ciutadania és el gran actiu que pot decantar la balança cap a les nostres aspiracions col·lectives; és un element imprescindible per a conformar una majoria incontestable que asseguri no només la viabilitat del procés sinó el nostre futur i benestar col·lectius.

Com a treballadors i treballadores ens hi juguem molt. Romandre a l’estat espanyol no és una alternativa acceptable. Els seus dèficits democràtics, la cultura de la negació i la seva mateixa estructura atempten contra els nostres interessos de classe i impossibiliten la nostra pervivència com a poble.

És impossible recuperar els drets que ens han estat sostrets si continuem sota el jou de l’estat espanyol. Els atacs a la llengua i la cultura al conjunt dels Països Catalans, la repressió sindical i social, les successives reformes laborals i econòmiques dictades des de la lògica del capitalisme més salvatge, són bones mostres de què no podem ni volem continuar suportant.

Volem construir un Estat al qual el benestar de les persones esdevingui l’eix central de l’acció política i econòmica. Dotar les classes populars de capacitat de decisió sobre qualsevol aspecte que les pugui afectar i en qualsevol àmbit.

Per a dur a terme aquesta transformació social és imprescindible la participació dels i les treballadores en el procés de canvi: la independència nacional ens ofereix una oportunitat per a dur a bon port aquest repte col·lectiu.

Per això volem votar i volem fer-ho per vèncer. Vèncer per a construir un país de tothom i per a tothom, al servei de les classes populars i retornant a les seves mans el que ens han robat les oligarquies pròpies i alienes.

Volem votar per decidir quin serà el nostre futur. I volem vèncer per a construir un Estat radicalment democràtic, de benestar i justícia social per a la immensa majoria d’aquest país: els i les treballadores, les classes populars.

Aquest 11 de setembre hem de sortir al carrer, mobilitzar-nos, fer de totes les convocatòries sobiranistes un èxit rotund per assegurar la celebració del referèndum el pròxim 9 de novembre.

Des de la Confederació Sindical Catalana (CSC) apostem fermament per la consulta i per l’únic vot que considerem favorable als interessos de les classes populars d’aquest país: Sí + Sí.

El futur depèn de nosaltres, construïm la nostra llibertat com a classe i com a poble!

Visca la terra!

Visca la classe treballadora!


Països Catalans, 11 de setembre de 2014

divendres, 23 maig de 2014

COMUNICAT DE LA INTERSINDICAL-CSC EN RELACIÓ A LA IMPLEMENTACIÓ A LA UPF DE L’ACORD DE LA MESA D’UNIVERSITATS SOBRE ELS DIES D’INDISPOSICIONS I EL RECONEIXEMENT DEL 24 DE JUNY COM A FESTIU NO RECUPERABLE

Bon dia companyes i companys,

Ahir la Intersindical-CSC va signar la implementació a la UPF de l’Acord de la Mesa General d’Universitats de 28 d’octubre, un acord que regula -i limita- a 8 el nombre de dies anuals d’absència per motius de salut (indisposicions) sense descompte en nòmina.

Finalment -per això l’hem signat- aquest acord d’implementació no afegeix cap limitació ni va més enllà del que contempla l’Acord de la Mesa d’Universitats. Resumint, en cap dels supòsits, d’un, dos o tres dies consecutius d’indisposició, no caldrà dur, obligatòriament, un justificant mèdic.

Què hem defensat durant tot el procés de negociació i per què hem signat

Com ja hem explicat en anteriors comunicats, des de la Intersindical-CSC considerem que l’Acord de la Mesa General d’Universitats sobre les absències per motius de salut -indisposicions- signat per CCOO, UGT i CSIF -encara que l’ampli a 8 respecte del decret inicial- no deixa de ser una limitació d’un dret fonamental com és la salut. Una mesura que va del bracet d’una altra, que precaritza encara més les nostres vides, com és el descompte en nòmina de les baixes mèdiques.

Des de la CSC considerem que acceptar com absentisme les indisposicions és una passa enrere en la defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i treballadores.

Dit això, hem decidit signar la implementació a la UPF de l’Acord de la Mesa d’Universitats, en els termes concrets en què està redactat, perquè:

1. Es fonamenta en la proposta que els i les membres la Intersindical-CSC hem defensat en el si de la JPAS, a les assemblees i durant tot el procés de negociació:


  • Preservar el dret a la salut, en la seva concepció holística (integral) i la seva autogestió per part de la persona afectada, el treballador o treballadora.
  • Col·laborar en la descongestió dels centres de salut, atès que no caldrà demanar visita mèdica per poder justificar una indisposició per un  trastorn de salut transitori, si no és necessari per motius de salut.
  • Activar i/o crear els protocols de salut a la UPF que garanteixin, a les persones que pateixen malalties i/o patologies de llarga durada, poder superar, si s’escau, els 8 dies d’indisposicions, tal com ja preveu aquest mateix Acord
  • Aplicar el mateix criteri de respecte i confiança envers els dos col·lectius afectats per la mesura, docents i PAS.
  • Així com reduir tràmits burocràtics innecessaris.


2. Un factor determinant també ha estat el canvi de postura de la Gerència, que finalment s’ha situat en la posició menys limitadora possible respecte de l’Acord de la Mesa d’Universitats.
Aquest fet ens ha de fer reflexionar, a totes les parts, respecte dels procediments i objectius de cada negociació.  

No podem saltar d’alegria atès que aquest acord sorgeix d’una mesura que, com ja hem dit abans, retalla drets relacionats amb la salut de les persones però, tanmateix, estem satisfets de la feina feta. I una vegada més constatem que per arribar als objectius proposats: la defensa dels nostres drets socials i laborals, cal la implicació i el suport del PAS. Aquesta participació i aquest suport són el motor necessari per a qualsevol futur acord favorable als interessos dels treballadors i treballadores.


Reconeixement del 24 de juny -Sant Joan- com a festiu no recuperable

El proppassat dimecres la gerència ens va convocar a una reunió a tots els representants de la part social signants del Calendari Laboral 2014. El motiu era aclarir i desencallar el tema de la festivitat del dia de Sant Joan, que la Gerència ja havia instruït que seria recuperable.
Vam assistir a la reunió únicament els membres de la Intersindical-CSC en representació de la JPAS  i els representants d’una altra secció sindical. En el decurs de la reunió la Intersindical-CSC va intervenir per dir que, malgrat les diferents interpretacions respecte del còmput d’hores, l’acord signat contempla el dia de Sant Joan com un dia festiu no recuperable, i que el fet que no estigués per escrit en el document textual de l’acord, a instàncies de la Gerència, no implicava que s’hagués d’incomplir aquest acord entre les dues parts.

Finalment el resultat ha estat reconèixer la validesa d’aquest acord en considerar el 24 de juny -diada de Sant Joan- com a festiu no recuperable.

Per últim, i a tall de reflexió, cal dir que a vegades no n’hi ha prou amb el fet de considerar que la raó està de la nostra part, cal defensar-la i lluitar-la fins al final, des de tots els fronts i en tots els àmbits que calgui.


Continuem treballant.
Ni un PAS enrere!
Representants de la Intersindical-CSC a la JPAS

divendres, 9 maig de 2014

La Intersindical-CSC obté 4 dels cinc representants al Comitè d'Empresa de la Fundació UPF


Companyes i companys,

Aquest passat dilluns, 5 de maig, es van realitzar eleccions sindicals a la Fundació UPF  per escollir, per primera vegada, representants al Comitè d’Empresa. La candidatura de la Intersindical-CSC ha obtingut 4 dels 5 representants possibles.

La participació en aquestes eleccions sindicals ha estat molt alta, del 74%, la qual cosa revela que hi ha molt d’interès perquè a la Fundació UPF hi hagi un Comitè d’Empresa  actiu i crític que qüestioni la política de personal que s’ha fet des de fa anys a l’empara de les diverses reformes laborals, i treballi per garantir unes condicions de treball dignes per a totes les treballadores i treballadors de la Fundació UPF.

Felicitem doncs als nous representants dels treballadors i des de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF ens comprometem a donar-los tot el nostre suport en aquesta tasca de representació i de defensa dels drets socials i laborals.

Membres electes de la Intersindical-CSC al CE de la Fundació:

Sergio Casas Garcia
Natalia Clemente Cruz
Roser Clavero López
Núria Soteras Solé

Programa de la candidatura de la Intersindical-CSC

Model de Fundació
·       Defensa d’un model de fundació universitària, pública i autosuficient.
·       Màxima transparència del seu model de gestió interna.
·     Reforç de la idea que la Fundació té usuaris i no clients. Màxima vocació al servei públic en general i a     la comunitat universitària en particular.
·       La Fundació dóna un valor afegit als serveis de la UPF.

Bones pràctiques:
·       Treball i col·laboració conjunta amb els representants sindicals de la nostra Universitat.
·      El comitè d’empresa ha de proporcionar informació periòdica de les seves activitats a tots els treballadors.
·        Aposta pels valors democràtics: tothom hi compta!

Canals de comunicació i participació dels treballadors:
·    Creació d’espais físics i virtuals que facilitin la participació i presa de decisions conjunta de tots els treballadors en la defensa dels seus drets laborals.
·     Creació d’eines de comunicació bidireccionals entre els treballadors i els seus representants: portal web, blocs, etc. Actes de reunions, calendaris, normatives, ... a l’abast de tots!

Millora i/o consolidació de condicions laborals:
·   Adquisició progressiva i consolidació de les condicions laborals dels nostres companys de la UPF:    calendari, còmput d’hores anuals, jornades intensives, reduccions de jornada, preparacions de classe, etc.
·        Revisió de determinats aspectes del salari dels treballadors docents (ampliacions de jornada, etc.).
·      Recuperació del poder adquisitiu de tots els treballadors greument minvat arran de les congelacions i reduccions salarials dels darrers anys. IPC pendent des de 2010, supressió de pagues extres durant dos anys, rebaixa salarial del professorat no fix, ... prou!
·        Defensa de la conciliació de la vida familiar i laboral.
·        Millorar l’accés de tot el personal a activitats de formació i desenvolupament.

Salut laboral:
·      Facilitar l’accés a activitats preventives de salut laboral (revisions mèdiques voluntàries, ergonomia, etc.). Vetllar per l’eficiència i compliment del pla de prevenció a tots els centres de treball.

dimarts, 25 febrer de 2014

Comunicat de la Intersindical-CSC respecte del Calendari Laboral 2014

Aquest passat dijous es va signar l’acord de Calendari Laboral 2014 i la pròrroga de l’Acord sobre Mesures Complementàries del 2013. Aquest acord per al 2014 manté el còmput anual d’hores del 2013 -any de l’augment de la jornada laboral- acordat per altres sindicats, el Comitè d’Empresa del PAS i la Gerència, respecte del qual es va posicionar favorablement la JPAS, i a la qual no se la va permetre ni signar, ni participar en cap de les reunions de seguiment d’aquest acord.

Ara sembla que la situació ha canviat: la JPAS ha signat l’acord de Calendari Laboral 2014 i les mesures complementàries annexes i participarà de llur comissió de seguiment. Esperem que mai més ni la Gerència ni cap sindicat vetin la participació de l’únic òrgan de representació del PAS-F - la JPAS- en cap àmbit on es tractin condicions laborals dels treballadors i treballadores, hi hagi acord previ o no.

Procés de presa de decisions de la JPAS

Els membres de la Intersindical-CSC a la JPAS, un cop assabentats del contingut de la proposta de la Gerència, que incloïa un augment del còmput anual de la jornada de treball per sobre de la del 2013 i la reducció del període de jornada intensiva de l’estiu, vam proposar, en el plenari de la Junta del passat novembre, obrir un procés assembleari amb el PAS per tal de debatre i decidir col·lectivament el posicionament dels i les representants del PAS-F respecte de la proposta del govern de la UPF.

La pràctica totalitat dels més d’un centenar de treballadors i treballadores participants en les assemblees, organitzades en els diferents Campus i edificis de la UPF, vam concloure que la JPAS havia de lluitar per aconseguir un acord que no superés, de cap de les maneres, les hores treballades el 2013, any de l’augment de la jornada laboral, ni retallés el període de jornada intensiva d’estiu. (vegeu comunicat JPAS desembre 2013)

Els i les representants de la Intersindical-CSC, tot respectant l’acord pres a les assemblees, hem defensat des de la JPAS aquest posicionament durant tot el procés de negociació. Finalment, atès que la redacció final de l’Acord  de Calendari 2014 manté el mateix nombre d’hores efectives de treball que el 2013, respecta el període de jornada intensiva d’estiu i, tal i com va acordar el darrer plenari, recull l’augment d’un dia d’AP per al 2013, amb caràcter retroactiu, i un per al 2014(*), la JPAS ha signat aquest acord.

Alhora, respectant l’acord del plenari de l’abril del 2013, la JPAS també ha signat l’Acord de Mesures Complementàries annexes. (vegeu comunicat)

(*)Curiosament, tot i tractar-se d’una disposició addicional d’obligat compliment, els representants de la I-CSC hem hagut de defensar la seva aplicació íntegra davant la Gerència fins al darrer moment del procés de negociació.

La I-CSC no ha signat ni el Calendari 2014 ni l’acord sobre mesures complementàries

Els i les representants a la JPAS per la Interindical-CSC hem decidit no signar aquest acord de Calendari Laboral 2014 i les mesures complementàries annexes. Tot i així hem informat i deixat constància en l’acta de la darrera reunió de negociació d’aquest acord, que participarem en tots i cadascun dels àmbits on es tractin temes relacionats amb les condicions laborals del PAS-F.


Fem memòria

La Intersindical-CSC, dins el marc de la Comissió Unitària de negociació del Calendari 2013, formada per la JPAS, el CE i els sindicats, vam impulsar un procés assembleari durant el mes de març del 2013 per tal de conèixer el posicionament del PAS en relació a  l’augment de la jornada laboral imposada des del govern. A partir dels acords presos en aquelles assemblees del PAS altament participades, la Comissió Unitària va deixar clar que només signaria un acord que no signifiques cap augment de jornada respecte de les 1462 h. anuals.

La Intersindical-CSC vam defensar en el si d’aquesta comissió, a les assemblees i durant tot el procés de negociació, aquest posicionament. I no ho vam fer des d’un punt de vista maximalista, sinó des de la convicció que les decisions preses democràticament i col·lectiva s’havien de respectar i que la unitat d’acció del PAS, representants i sindicats ens permetria assolir avenços reals i acords favorables als interessos i drets dels treballadors/es. Finalment, malgrat les diferents mesures de pressió per part dels treballadors i de la Intersindical-CSC en el si dels àmbits de negociació, es va signar un acord que ens situà en les 1535 hores de treball efectiu i que no respectava els acords presos per una assemblea multitudinària i el suport de 400 signatures.

Continuem treballant, continuem lluitant

A hores d’ara continuem tenint clar que els sindicats no hauríem d’avalar un acord que ens augmenta la jornada laboral i ens redueix el sou, ni encara menys fer-ho de manera acrítica i conformista. Si volem subvertir aquest context de retallades de drets socials i laborals, que poc tenen a veure amb la crisi i molt amb una política sistemàtica de destrucció i privatització dels serveis públics i de precarització de les condicions laborals de les treballadores i treballadors, caldrà dir PROU! Perquè això no és crisi, això és una estafa.

I no hem de defallir pensant que les mobilitzacions, a vegades, no serveixen per a res: estem assistint -i molts de nosaltres participant- d’una revolta permanent: mobilitzacions en defensa de la sanitat i l’educació públiques, pel dret a l’habitatge, per un transport públic assequible, en defensa de la llengua arreu dels Països Catalans. En definitiva, estem canviant la realitat, exigint el dret a decidir, no només del nostre poble, sinó el dret a decidir respecte de tot allò que ens concerneix. I les condicions laborals ens atenyen i és feina de tots i totes lluitar-les.

Per tot això, des de la Intersindical-CSC emplacem als treballadors i treballadores, i als òrgans de representació i sindicats, a continuar prenent les decisions de manera col·lectiva, mitjançant la convocatòria d’assemblees del PAS, a no renunciar a cap dret i lluitar per cada dret social o laboral retallat i, de manera solidària, a defensar tots i cadascun dels llocs de treball amenaçats.

Continuem treballant, continuem lluitant per una

UNIVERSITAT PÚBLICA CATALANA de QUALITAT a l’abast de tota la societat!

Representants de la I-CSC a la JPAS
Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF

UPF, 24 de febrer del 2014