dilluns, 30 de gener de 2012


pedra de toc

LA FAULA DELS PREPOTENTS

Aquest dissabte va recórrer els carrers de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona una manifestació convocada pel Fórum Social Català i la Plataforma contra les Retallades  a la qual es van adherir més de 300 entitats sota el lema "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Hi havia una crida expressa perquè la manifestació fos unitària, sense sigles ni banderes. Però hi ha qui sempre vol figurar, qui es vol endur el gat a l'aigua, qui fent ostentació d'una barruda considerable es presenta a la manifestació ben vestidet de banderes, sigles i tota la cort de patums, passant-se pel folro la crida dels convocants i després d'haver signat "el acuerdo laboral por la competitividad" (una reforma més) que escombra els nostres drets, o d'haver fet el paripé al Parlament.

A banda de com és d'indignant que mentre unes fan tot l'esforç per acumular forces, per sumar idees i alternatives, per donar protagonisme a allò col·lectiu enfront del xiringo particular uns altres no perden ocasió de sortir a la foto, és molt pitjor constatar que aquesta actitud garanteix que les coses no canviïn. Perquè si aquells que s'erigeixen en veu del poble, que tenen milers d'afiliats o de militants no fan ús de la seva força per plantar cara a aquesta onada neoliberal que està arrasant com un tsunami els drets socials i laborals de les persones, què ens espera?

Dia rere dia centenars de persones es van organitzant en plataformes en defensa dels serveis públics, en contra dels desnonaments, en assemblees d'aturats i aturades, etc. Mentrestant hi ha qui no surt del seu acotat, i molt políticament correcte, esquema i segueix transmetent el missatge messiànic de que només ells, que són tants, poden reconduir la crisi, però la realitat és molt tossuda i cada dia és més palès que estem superant una etapa marcada per la hegemonia d'uns pocs i caminem cap a la cooperació de moltes i molts.

Quedeu-vos en aquest trist paper, afanyeu-vos a imprimir més banderes que s'acosten temps molt durs i hi haurà molts dies per poder lluir-les, però aneu amb compte perquè esteu fent tan bé la feina que aviat ni hi haurà reformes que pactar, ni massa treballadora a qui representar...perquè tothom estarà a l'atur o a les barricades!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat...aquest conte s'ha acabat.

Isabel Cinc Hores