UALITAT !
RALS !
i
trebAquest 17 de setembre la
UPF ha estat la precursora, juntament amb la Universitat Rovira
i Virgili, del retorn a la jornada de 37,5h setmanal que ens va costar anys i
anys de lluita reduir. El govern de la
UPF, en una mostra del que significa ser avantguarda
universitària, s’ha situat al capdavant de l’acatament de mesures injustes i
antisocials, com l’augment de la jornada laboral, però també de moltes altres,
que evidencien quin és l’interès real per part de tots els equips de govern de
les universitats catalanes, i al capdavant d’ells el de la UPF: desballestar la
universitat com a servei públic de qualitat i precaritzar als seus treballadors.
En un context de crisi global provocada per la cobdícia d’una ínfima
part de la humanitat, que ens està portant a dones i homes, així com al
planeta, al límit de la sostenibilitat, els detentors de petits poders
s’entesten en seguir els dictats d’especuladors i explotadors i, lluny de
plantejar-se a qui li venen els seus serveis, fan de baula necessària per
assolir els seus objectius econòmics en detriment de la vida i els drets de
milions de persones.
En aquesta situació de desfeta general, de conculcació sistemàtica de
drets, d’altíssima taxa d’atur i precarietat laboral, pot semblar nimi plantejar-se
la reivindicació dels nostres drets socials i laborals, els dels i les
treballadores de la UPF
i de les universitats publiques catalanes. Tanmateix, és just al contrari:
tenim el dret i el deure de lluitar per allò que ens és més proper, els nostres
drets, que són drets col·lectius i que esdevenen una riquesa immaterial per a
la nostra societat, per al futur de les generacions que ens venen al darrera.
En aquest context, tal i com hem dit abans, no lluitar, no exercir el
dret a dir i fer allò que creiem just ens converteix, també, en una baula d’un
sistema antidemocràtic i socialment injust, que ens utilitza, ens precaritza i
ens oprimeix.
La solidaritat i la lluita: la
força dels treballadors i treballadores
A la UPF
qui més qui menys conviu amb un/a companya interina, un d’aquells a qui el 31
de desembre se’ls acaba el contracte o potser un dels que, cada cop menys,
tenen un nomenament d’interinatge. Doncs bé, cada setmana que fem 37,5h els
acostem a la possibilitat de que aquesta vegada sí, el contracte no sigui
renovat o el nomenament rescindit. No som els responsables del seu possible
acomiadament, i tant que no! Els responsables són els nostres governs,
començant pel de la UPF,
amb el rector al capdavant. Però sí som responsables de no fer res per
evitar-ho.
Cal doncs mostrar obertament la nostra solidaritat i el
nostre suport a aquests companys i companyes.
En paraules del vicegerent de recursos humans, l’augment de jornada de
37,5h significarà cobrir 80 llocs treball. Curiosament, quan sembla que
l’analgèsic més lògic seria el repartiment del treball, per tal de no abocar
més persones a la misèria, els nostres governants fan justament el contrari. Per què serà ?
Hi ha molts altres arguments per rebutjar l’augment de la jornada:
conculcació de drets, dificultat de conciliar la vida familiar i personal, la
reducció salarial que implica treballar més i cobrar encara menys que abans …
tot ells legítims. I en la defensa de tots ells cal una acció directa, cal
prendre partit pels nostres drets. Perquè
això s’ha d’aturar, això ho hem d’aturar entre totes i tots !
Tot just estem immersos en un procés de negociació d’horaris amb
l’objectiu d’aconseguir millores per al màxim de treballadors. Tanmateix, que
això no ens distregui. Assolir nous
horaris no és, en cap cas, una tireta per tapar les retallades. Són un dret
llargament reivindicat per tots els i les representants de totes les Juntes i Comitès,
un llarg camí que anem recorrent pas a pas sense deixar de fer allò que a cada
moment és important.
I en aquest sentit, des de la Intersindical-CSC
pensem que és important respondre a totes les agressions, i per fer-ho, proposem :
1.
Unitat
d’acció dels òrgans de representació, Juntes i Comitès, però també dels
claustrals, sindicats i dels col·lectius unitaris de treballadors en lluita a la UPF .
2.
Participació
del PAS i presa de decisions de manera democràtica i assembleària, el màxim
d’unànimes i col·lectives.
3.
Coordinació
amb la resta del PAS de les universitats públiques en lluita, així com amb els
espais col·lectius i unitaris de defensa de la Universitat Pública,
com la PUDUP.
4.
Fomentar
la solidaritat i l’autoorganització dels treballadors i treballadores i dur a
terme una lluita sostinguda fins a assolir els nostres objectius.
En aquesta línia, la Intersindical-CSC
instem a tots els òrgans de representació, als sindicats, als claustrals i al
Col·lectiu Àgora UPF a coordinar-nos en defensa de les 35h. i dels
drets socials i laborals.
Proposem realitzar assemblees conjuntes per
campus i edificis, per torns si cal, amb l’objectiu de sumar forces, de decidir
accions i mobilitzacions i sobretot de dur–les a terme col·lectivament.
Per la propera setmana està previst un plenari extraordinari de la JPAS amb un únic tema per tractar, la resposta contra les retallades. La Intersindical-CSC proposarem als nostres companys i
companyes, tal i com ja els hem avançat en el darrer plenari, la coordinació amb altres òrgans, representants i treballadors per
organitzar assemblees en tots els centres de treball de la UPF.
DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS I
LABORALS !
DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA,
CATALANA I DE QUALITAT
Intersindical-CSC, àmbit PAS
UPF, 28 de setembre de 2012
Dijous, 13 de desembre, hi ha convocades manifestacions a Barcelona, València i una jornada de lluita a les Illes.