INTERSINDICAL-CSC A LA UPF

MÉS RETALLADES, MÉS PRECARIETAT, MÉS CRISI

El passat recent

Poc abans de l’actual context de crisi econòmica i fallida del sistema, els treballadors i treballadores de l’administració pública catalana ja vam ser objecte de retallades amb anys de congelació salarial que van suposar una pèrdua important del nostre poder adquisitiu i que afectà sobretot a les treballadores amb salaris més baixos. Eren temps en que es va assentar el criteri de potenciar les contractacions eventuals o temporals -enlloc de garantir l’estabilització de les plantilles-, la creació d’una “superestructura” d’alts càrrecs acadèmics i de direcció, externalització de serveis, etc.. Tot això en temps de bonança econòmica, per a alguns és clar, una època de vaques grasses i sagrades.

Context de crisi econòmica i retallades


L’any 2010 va arribar la retallada salarial del 5% decidida pel govern estatal del PSOE i a finals d’aquell mateix any l’aprovació per part dels òrgans de govern de la UPF de mal anomenat Pla de Sostenibilitat Econòmica 2011-2014, que incluia tot un seguit de mesures a aplicar al llarg d’aquests anys per anar adequant-se al seguit d’ordres de precarització que des de diferents instàncies anaven arribant. Aquestes mesures han suposat a més d’una continuació de la pèrdua de poder adquisitiu, la retallada de drets socials i laborals i un augment de la precarietat laboral.


Ara fa un any, la llei de pressupostos del 2011 i la d’acompanyament de la Generalitat de Catalunya ens va “sorprendre” amb l’anunci de noves retallades pressupostàries que es van afegir a les ja previstes en l’avantprojecte de pressupost de la UPF per al 2011. Aquella nova retallada va suposar, pel que fa al PAS, entre altres mesures decidides per la Gerència:

-    acomiadament de cinc persones com a conseqüència del tancament del Campus de la Comunicació-Poblenou els caps de setmana. Durant l’any es van anar succeïnt altres acomiadaments, com el d’una companya embarassada - amb la flagrant conculcació de drets fonamanetals - i d’altres que han passat més desepercebuts perquè coincidien amb finalització de contractes però relacionats directament amb aquest “pla de sostenibilitat”.
-    reducció obligatòria de jornada i sou a treballadors i treballadores interines del PAS de jornada ordinària.

Més recentment, a finals d’aquest any passat, el Consell de Govern i el Consell social de la UPF van aprovar la Planificació Econòmica Pluriennal 2012-2014 (PEP) i l’avantprojecte de Pressupost per al 2012 on, entre altres retallades i mesures de contenció de la despesa, preveu la congelació salarial per als anys 2012 i 2013.

Des de tots els òrgans de representació i instàncies on som presents, els i les representants de la Intersindical-CSC hem denunciat públicament la part de responsabilitat que l’equip de govern i la Gerència de la UPF tenen a l’hora de decidir l’impacte de les retallades, tant pel que fa a l’afectació dels capítols de personal (?) com a les condicions de treball, que afecten al PAS, el PDI i altres treballadores vinculades per contractes externs a la nostra universitat.
I en l’apartat de propostes, hem demanat la reducció dràstica o eliminació durant els propers anys d’altres capítols o apartats que no siguin prioritaris o bàsics per al funcionament de la nostra universitat. És a dir, la reducció de la despesa sobre capítols o àmbits que no alterin la funció bàsica de tota universitat pública, que no és altra que la de garantir una docència, recerca i investigació de qualitat i al servei de tota la societat. Així com que l’equip de govern de la universitat es negui a aplicar mesures de precarització en un servei públic, la gestió del qual els ha estat encomanat per la societat, i no pel govern de torn. (faltaria potser explicar millor la idea).

Atacs des de tots els fronts: congelacions i retallades salarials, pèrdua de drets socials i laborals, i més precarietat

I per si això era poc, des del govern de CiU a la Generalitat de Catalunya -“el govern dels millors”- s’anunciaven un total de 19 mesures de caràcter temporal i estructural que en cas que es portin a terme - i si depèn de la gerència de la universitat ja hi podem comptar- suposaran un retrocés històric de les condicions de treball i dels drets laborals dels treballadors i treballadores dels serveis públics i que ha esdevingut la punta de llança d’una política de retallades que s’acabarà imposant a tot l’Estat des del govern del PP.

Resumint, que els treballadors i treballadores del sector públic ja fa anys que estem pagant els despropòsits d’una classe política subordinada als interessos econòmics privats.

On van dirigides aquestes retallades ?

Aquest programa s’està centrant en la retallada de la despesa social, en el desmantellament del serveis públics, universals i essencials pel desenvolupament de qualsevol societat, tot creant les condicions per vendre la sanitat, l’ensenyament i altres serveis públics al capital i als interessos privats.

Com ja sabem, les universitats públiques catalanes patim des de fa anys un dèficit de finançament. Aquest dèficit ha estat un dels arguments esgrimits, no pas l’únic, per avalar el procés de mercantilització de la universitat pública com a única solució o alternativa a la manca de recursos públics. Per nosaltres, això ha estat la primera fase d’un procés que té com a objectiu darrer el canvi de model cap a la privatització o “gestió mixta”, eufemisme que amaga una privatització subvencionada amb diners i infraestructures públiques dels serveis bàsics, anteposant els criteris de mercat per damunt dels socials. El segon pas és la reforma estructural de la universitat pública que s’està gestant actualment, començant pel model de governança.

Dèficit públic o dèficit fiscal ?

Com bé han apuntat alguns analistes, el problema del nostre país no és el dèficit públic, la nostra despesa pública és més baixa que la mitjana europea, sinó el dèficit fiscal. És a dir, la mínima o en alguns casos nul•la aportació de les rendes del capítal per part de petites, mitjanes i grans fortunes. I això es fa amb tota la cobertura legal, a partir de les “trampes” que a nivell fiscal es van crear per eludir aquesta responsabilitat social (SICAV’s, etc.), o bé il•legalment, amb l’evasió de capital a paradisos fiscals -la UPF estima que la xifra d’aquesta xacra representa a l'Estat Espanyol uns 80.000 milions d’euros cada any-.

A tot això hem d’afegir la decisió antidemocràtica, sense consultar a la ciutadania, de “rescatar” o subvencionar la banca privada, bancs i caixes, amb els FROB -Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària-, desviant milers de milions d’euros de l’erari públic mentre retallen la sanitat, els serveis socials, l’educació, etc., i envien centenars de milers de treballadors i treballadores a la precarietat laboral, a l’atur, al subsidi temporal, als menjadors socials, és a dir, a la misèria social i econòmica.

La campanya de desprestigi contra els serveis i els treballadors públics: una estratègia cap a la privatització

Paral•lelament i lligat amb les mancances de finançament apuntades més amunt, des de fa anys les treballadores dels serveis públics som objecte d’una campanya de desprestigi provinent de la Patronal i de sectors econòmics, també polítics, amb el suport d’alguns grups de comunicació, amb l’objectiu de privatitzar-los. Tots i totes hem estat testimonis de la desqualificació dels treballadors i treballadores dels serveis públics i d’una  suposada ineficiència d’aquests serveis, tot associant el terme “funcionari” a ineficàcia o privilegis vitalicis, una imatge negativa més pròpia del franquisme que no pas de la realitat actual.
Però, qui són realment els “privilegiats” a les nostres societats, alguns o la majoria dels polítics, els banquers, els grans empresaris, els especuladors financers, els membres dels consells d’administració de les grans corporacions ?
I a l’administració pública, existeixen aquests “privilegiats” ?
Estem pensant en alts càrrecs de l’administració, amb salaris molt alts i tota mena de complements i dietes extres addicionals, els sous totals dels quals resten en secret: rectors, gerents, “vices”, directors, assessors i qualsevol altra càrrec polític o de lliure designació.

Drets o privilegis. De què estem parlant ?

Als treballadors i treballadores dels serveis públics, més concretament els i les funcionàries, se’ns considera “privilegiats” pel fet de tenir, en principi, una mínima la seguretat de mantenir el nostre lloc de treball, enfront de l’empresa privada on l’acomiadament lliure s’aplica legalment, que no justament. A això podríem afegir unes condicions laborals que permetien poc o molt conciliar la nostra vida personal i familiar i algun ajut social. Uns drets que han estat aconseguits al llarg de molts anys de lluita i uns ajuts socials esgarrapats en moments en que les condicions salarials es congelaven, i tenint en compte que la major part dels i les treballadores públiques, si més no, de l’àmbit de l’administració tenen uns sous prou magres.

Quina és doncs la raó d’aquesta ofensiva contra les treballadores dels serveis públics ? Una és el “negoci” que veuen al darrera de serveis bàsics com l’educació i la sanitat. La segona, al nostre parer, no és altra que l’existència d’un sector de la població assalariada que fins ara ha estat fora del control de la Patronal i que manté unes condicions de treball de no esclavatge, sense la permanent coacció del patró ni de la sagrada “competitivitat” del déu anomenat Mercat. Enfront d’una massa de treballadors i treballadores en perpètua conflictivitat laboral per assolir unes mínimes condicions de treball dignes, sota el jou de l’acomiadament lliure, dels ERE’s i dels invents de la Patronal per garantir el màxim benefici amb el mínim cost.

No abaixem el cap, ni som víctimes, ni som privilegiats, som treballadors i treballadores que no volem renunciar als nostres drets socials i laborals. I davant la desmemòria dels nostres governants els hem de recordar que l’educació, la sanitat, l’habitatge i un treball digne són DRETS fonamentals, i no privilegis.

El discurs oficial i la negociació: de la por a la resignació

Davant el discurs oficial sobre la crisi i el fals argument de la necessitat de les retallades socials i laborals, podem pensar que no es pot fer res més que allò que des de la transició ha caracteritzat l’acció dels sindicats majoritaris: negociar unes noves condicions de treball per a la classe treballadora a partir de les necessitats actuals del “mercat de treball”, tot i que això suposi una pèrdua de drets socials i laborals. Aquesta és la nostra història recent, negociacions entre patronal-govern-sindicats majoritaris, reformes laborals i pèrdua constant de drets. I al cap d’uns anys, de crisi en crisi, tornem a començar.

No podem caure ni en la por social que generen els nostres governants, nacionals i globals, ni en la resignació que suposa la negociació a la baixa dels nostres drets. El “no hi ha res a fer” i la negociació de la precarietat només ens porten a més retallades, més explotació, més desigualtat social i per tant, menys drets. Tampoc ens podem creure el discurs paternalista que ens diu que el grau d’esforç està igualment compartit i que entre totes i tots hem de fer front als mals moments, quan la realitat ens parla de desequilibris socials i salarials cada cop més grans i de beneficis privats cada cop més desmesurats.

Com fer el PAS de la indignació a l’acció

Primer de tot, cal canviar l’ordre de les prioritats i posar l’economia al servei de les persones, de tota la societat, i deixar de perpetuar un model econòmic i social classista basat en la injustícia, l’explotació i la desigualtat social. Només a partir de la dignitat i la lluita de generacions passades es va aconseguir bastir una xarxa d’assistència bàsica universal i uns mínims drets socials i laborals i que la balança de les desigualtats no fos tan accentuada.

En temps de crisi, de canvis i polítiques radicals, s'imposen noves formes de contestació social per tal de fer front a la injustícia i les desigualtats. I és des de la mateixa societat, des de baix, on legítimament s’estan portant a la pràctica aquestes noves formes de fer política i proposant alternatives, començant pel model de societat.

Els i les representants de la Intersindical-CSC pensem que ningú no està legitimat a asseure’s a negociar per decidir el grau de precarietat i d’injustícia social que han de patir els i les treballadores. Aquesta no és ni la funció ni la raó de ser dels sindicats de classe.

En la situació actual, quan la majoria de la nostra societat té la sensació que ningú està defensant els interessos de la classe treballadora fins a les seves darreres conseqüències, és la pròpia auto-organització dels treballadors i treballadores, el sindicalisme de base, l’única que pot fer front a aquests atacs contra els drets socials i laborals i contra els serveis públics més bàsics. És per això que en els darrers temps i arreu del nostre país s’han anat creant plataformes en defensa dels serveis públics i dels drets socials i laborals, com a resposta social a aquesta crisi i en contra de les polítiques neoliberals i les retallades imposades des dels governs.

En el nostre cas, des de la Intersindical-CSC us convidem a treballar amb nosaltres sense cap altra condició que la d’acceptar aquesta declaració de principis, i us emplacem a organitzar-vos i participar de les instàncies unitàries sorgides en aquests temps de crisi i retallades: com la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) i els espais unitaris i assemblearis que s’han anat creant a les universitats públiques catalanes, com ara “UPF en Lluita” i “l’Àgora UPF”.
Cal organitzar una resposta comuna, entre tots i totes, que anteposi els interessos col•lectius, com a treballadors i treballadores dels serveis públics, per damunt d’interessos personals o partidistes. Cal doncs, la unitat de tots i totes les treballadores.


enfront la crisi i les retallades:

més organització, més solidaritat, més lluita !



Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF


Gener del 2012

__________________________________________________________________________________

Llistat de mesures anunciades pel govern de la Generalitat de Catalunya

MESURES TEMPORALS

1.    Revisió de les plantilles ocupades per personal interí en serveis no finalistes ni essencials, amb l’objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball possible i, per tant, proposant i debatent mesures d’abast més general d’acord amb les propostes que presentin els agents socials.

En el cas de la UPF el pressupost 2012, a l’espera de la Llei de Pressupostos de la Generalitat, preveu la mateixa situació que el 2011, és a dir, reduccions de jornada i sou a treballadors i treballadores els contractes dels quals han garantit la seva prorrogació fins al 30 de juny del 2012.
Tenim el compromís de la Gerència de revisar, al final del primer trimestre del 2012, els casos actuals en reducció de jornada i sou, amb la possibilitat del corresponent “rescat” i normalitzar la seva situació laboral i salarial.

2.    Reducció de l’import del complement específic o equivalent preferentment a les dues pagues addicionals dels mesos de juny i desembre del 2012. Aquesta mesura s’aplicaria tant al personal funcionari, com al laboral i estatutari.

Segons les informacions de que disposem, aquesta reducció seria progressiva en funció de la categoria laboral, tal i com es va fer a la retallada salarial del 5% del 2010.

3.    Suspensió del Fons d’Acció Social.

En aquest cas, entenem que serà una suspensió temporal de la dotació destinada a ajuts socials limitada, de moment, a l’any 2012.

En el cas de la UPF, en la convocatòria del FAS 2011, s’aplicarà una reducció del 50% de l’import total assignat de l’any anterior, que representarà un total de 42.733,79 euros.


Dins l’àmbit de negociació de la UPF, la nostra proposta inicial va ser la d’aplicar una progressivitat real (en funció del salari net) i la d’eliminar el concepte d’ajut escola entenent que aquest és un servei públic a l’abast de tothom.


Finalment la Gerència mantindrà els mateixos grups d’ajut, rebaixant els imports assignats a partir de la reducció del 50%, afectant principalment l’ajut d’escolaritat i, aplicant un factor corrector que seria aplicar un progressivitat per categoria massa lleu, sota el nostre punt de vista.

4.    Suspensió de l’abonament del complement de productivitat.

En el cas de la UPF, aquest complement es va incorporar en el seu dia dins del Complement Específic, la qual cosa a hores d’ara no sabem si es veurà afectat per la retallada.

5.    Suspensió de l’aportació al pla de pensions.

Aquesta mesura s’està aplicant des del 2011.

6.    No aprovació de nova oferta d’ocupació pública per al 2012 i suspensió de l’execució de les ofertes públiques aprovades no convocades.

En el cas de la UPF no afectarà a cap de les convocatòries internes ja programades.

7.    Establiment d’una excedència voluntària amb reserva del lloc de treball: Es proposa una excedència d’un termini mínim d’1 any i màxim de 3 anys amb reserva del lloc de treball, còmput de triennis i drets de previsió social.


MESURES ESTRUCTURALS

8.    Revisió dels ajuts al menjar i establiment de mesures de flexibilitat de l’horari

Aquesta mesura pot anar relacionada amb la jornada continuada. Opció de jornada laboral ja reivindicada des dels òrgans unitaris de representació i des de les seccions sindicals des de fa molt de temps. Ara bé, caldrà veure quina és la concreció i l’abast d’aquesta mesura.

9.    Supressió de les millores per incapacitat temporal (IT)


La proposta d’aplicació de la part pública (Generalitat) és que els 3 primers mesos es percebria el 100% del sou i superat aquest termini es passaria a percebre el 75%.

10.    Modificació de la retribució durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill.

La proposta de la part pública (Generalitat) és reduir-la el 20%, per tant, el treballador/ora percebria el 80% dels sou, en comptes del 100% actual.

11.    Deducció proporcional de retribucions per absències injustificades.

Les absències injustificades ja venen reglamentades per normativa interna.

12.    Modificació dels dies d’assumptes personals.

L’objectiu d’aquesta mesura és incrementar el temps de presència efectiva tot reduint els dies disponibles per assumptes personals, que quedaria, mínim en 6, que són els que contempla l’EBEP + 2 per antiguitat.

13.    Supressió dels dies addicionals de vacances (premis per antiguitat).

14.    Modificació dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents.

Aquesta mesura afecta directament al PDI en relació als trams docents.

15.    Supressió de les subvencions sindicals i suspensió de pactes, acords o convenis en allò referent a l’increment del nombre d’hores de crèdit horari sindical per sobre del previst a la normativa (Llei orgánica de llibertat sindical, Estatut dels Treballadors i Estat Bàsic de l’Empleat Públic) i en allò referent als alliberaments institucionals.

La resta de punts formen part d’acords, pactes o convenis amb les estructures sindicals majoritàries.