Estem a les portes d'una nova reforma de la seguretat social, concretament pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels convenis col•lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la ultraactivitat. Tot plegat serà una volta de caragol més en el procés d'empobriment sostingut i accelerat que se'ns vol imposar des dels diferents governs i des de les altes instàncies de la Unió Europea. I això se'ns està imposant malgrat el convenciment generalitzat que totes aquestes mesures no faran més que empitjorar la situació tant de l'economia en general com dels milers i milers de persones que hores d'ara estan abocades a la misèria. S'està aprofitant el moment per forçar un canvi radical del model econòmic i social que fins fa poc es reivindicava des de Europa.
Al mateix temps l'entramat polític i institucional sorgit de la transició a l'Estat Espanyol s'ha esgotat, ja no se'l creu ningú. I cada vegada és més clar, l'impossible encaix de Catalunya el el marc de l'Estat Espanyol, això són evidències i constatacions que estan a peu de carrer. No estem davant d'una crisi econòmica, estem davant d'una crisi ja d'abast social i política que posa en primer pla la necessitat replantejar les bases mateixes de la democràcia.
No hi ha cap futur possible si seguim amb la síndrome de la submissió, tant a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la resignació. Ens cal ser realistres i situar-nos en la lògica del procés constituent, hem de prendre el control del nostre present i del nostre futur. Ens hem de posar en marxa, hem de ser capaços de mobilitzar-nos i formular alternatives. Tot està per fer i tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada