Manifest de la CSC amb motiu de l'11 de setembre de 2013
Fem via cap a la independència i la justícia social
Hores d'ara tothom és conscient que ens trobem en un moment històric de gran complexitat i transcendència que caldrà abordar amb intel·ligència i fermesa, es tanca una etapa per obrir-ne una altra i els tempos i els ritmes s'aniran accelerant. Resistir ja no és vèncer.
Aquells posicionaments ambigus que en el passat poden haver donat resultats, passaran a convertir-se en pur oportunisme.
El dret a decidir és per decidir-ne alguna cosa, quan es reivindica un dret és per poder-lo exercir en un o altre sentit. A mesura que l'imparable procés vers la sobirania vagi avançant caldrà ser-hi amb posicionaments clars, sense fugir d'estudi. La imprescindible pregunta s'ha de respondre amb un sí o un no, no s'hi valen ja les mitges tintes.
Ens caldrà saber combinar el treball institucional amb la mobilització; ens caldrà saber projectar-nos internacionalment; ens caldrà plantejar el debat de les idees i discutir l'hegemonia social; ens caldrà saber gestionar el dia a dia en un context dur i alhora il·lusionador i, així, avançarem amb pas alegre i alhora ferm. No ens podem permetre el luxe de no cobrir cap front, no tenim massa temps i la feina és gegantina.
L'eufòria col·lectiva de les imprescindibles mobilitzacions puntuals ha d'acompanyar-se de la tasca feixuga del dia a dia, de formigueta, de la continuïtat i de la perseverança. No podem aturar la pluja fina, aquesta és la que cala. I per poder fer això cal organitzar-se de manera estable, cadascú segons les seves possibilitats. No hi hauran resultats si afluixem la pressió.
És per això que ara, més que mai, ens cal reforçar les organitzacions estratègiques. Aquelles que des d'una perspectiva de conjunt fan en el seu àmbit d'actuació, territorial o sectorial, una tasca continuada de pedagogia i d'acumulació de forces, sense oportunismes ni fugides d'estudi. Aquelles capaces d'actuar a curt termini amb la mirada posada en un futur que no pot ser altre que el d'una nació independent i el d'unes estructures al servei de les seves classes treballadores.
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!
Confederació Sindical Catalana (CSC)
Països Catalans
Setembre de 2013
Hores d'ara tothom és conscient que ens trobem en un moment històric de gran complexitat i transcendència que caldrà abordar amb intel·ligència i fermesa, es tanca una etapa per obrir-ne una altra i els tempos i els ritmes s'aniran accelerant. Resistir ja no és vèncer.
Aquells posicionaments ambigus que en el passat poden haver donat resultats, passaran a convertir-se en pur oportunisme.
El dret a decidir és per decidir-ne alguna cosa, quan es reivindica un dret és per poder-lo exercir en un o altre sentit. A mesura que l'imparable procés vers la sobirania vagi avançant caldrà ser-hi amb posicionaments clars, sense fugir d'estudi. La imprescindible pregunta s'ha de respondre amb un sí o un no, no s'hi valen ja les mitges tintes.
Ens caldrà saber combinar el treball institucional amb la mobilització; ens caldrà saber projectar-nos internacionalment; ens caldrà plantejar el debat de les idees i discutir l'hegemonia social; ens caldrà saber gestionar el dia a dia en un context dur i alhora il·lusionador i, així, avançarem amb pas alegre i alhora ferm. No ens podem permetre el luxe de no cobrir cap front, no tenim massa temps i la feina és gegantina.
L'eufòria col·lectiva de les imprescindibles mobilitzacions puntuals ha d'acompanyar-se de la tasca feixuga del dia a dia, de formigueta, de la continuïtat i de la perseverança. No podem aturar la pluja fina, aquesta és la que cala. I per poder fer això cal organitzar-se de manera estable, cadascú segons les seves possibilitats. No hi hauran resultats si afluixem la pressió.
És per això que ara, més que mai, ens cal reforçar les organitzacions estratègiques. Aquelles que des d'una perspectiva de conjunt fan en el seu àmbit d'actuació, territorial o sectorial, una tasca continuada de pedagogia i d'acumulació de forces, sense oportunismes ni fugides d'estudi. Aquelles capaces d'actuar a curt termini amb la mirada posada en un futur que no pot ser altre que el d'una nació independent i el d'unes estructures al servei de les seves classes treballadores.
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!
Confederació Sindical Catalana (CSC)
Països Catalans
Setembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada