Calendari
Laboral 2015
Aquest any 2015, després de dos anys
realitzant una jornada de 60 hores més que les 1462 h establertes per al PAS-F
de la UPF des del 2003, hem aconseguit
acordar un calendari laboral que torna
a situar la jornada anual i diària tal com la realitzàvem anteriorment a la
imposició de la llei d’acompanyament i del reial decret 20/2012, de 13 de juliol, que ens
incrementava la jornada i imposava de facto una altra retallada salarial.
Una mesura que en el seu
dia ja vam qualificar d’injusta, a més d’ineficient com a mesura contra la
crisi, i que, a diferència d’altres universitats, l’equip de govern de la UPF
va aplicar sense cap recança, potser perquè ja els estava bé que treballéssim
més hores pel mateix sou?
Una retallada que, cal
dir-ho, algunes universitats com la UB no han aplicat mai, com a resultat de la
protesta i insubmissió del col·lectiu de treballadors/es del PAS. Conflicte que
finalment es va resoldre amb un acord favorable als drets dels treballadors/es,
d’aquella universitat primer, i que posteriorment van subscriure la UPC i la
UAB. I aquest any 2015 la UdG i, per fi, també la UPF.
Per què han calgut 2 anys per aconseguir un
acord a la UPF, similar al que ja tenien altres universitats públiques
catalanes?
Des del nostre punt
vista, per dos motius, principalment:
- El primer ha estat el
plantejament de la Gerència, més propi d’una “patronal” que d’una institució
pública, que ha implementat de manera acrítica les retallades. I el
plantejament en les negociacions dels darrers anys, situant les expectatives de
la universitat molt allunyades dels drets i interessos dels treballadors/es.
- I el segon motiu, des
del nostre punt de vista el més determinant a l’hora de les negociacions, ha
estat la divisió sindical (*). És a dir, la manca d’unitat d’acció dels i les representants sindicals i
dels òrgans de representació dels treballadors/es del PAS (Comitè d’Empresa i
JPAS) en la defensa d’objectius comuns.
(*) Alguns van prioritzar el possibilisme pactista a la defensa radical, sense
renúncies, dels drets dels i les treballadores. Tot això en un context de
retallades brutals en el sector públic i de reformes laborals que han suposat
una regressió dels drets i les condicions laborals dels treballadors i
treballadores a escala general, amb un augment de la precarietat laboral i de
la pobresa més extremes, com no s’havia vist des de feia tres dècades.
Calendari Laboral 2015, com hem arribat fins
aquí i per què hem trigat tant
Tot i que les postures i propostes estaven molt allunyades
a l’inici del procés entre la part social i la Gerència, però també, encara que
no tant, entre la mateixa part social, fet que a priori feia difícil albirar la
possibilitat d’arribar a un acord, finalment aquest ha estat possible.
Des de la primera reunió,
el passat mes d’octubre, fins
a la signatura d’aquest acord ha calgut organitzar assemblees del PAS, fer
moltes reunions entre la part social i la Gerència i la força dels fets -amb 4
universitats fent aquesta jornada- per convèncer tothom que no ho veia clar,
que aquest any sí! Que no hi havia cap argument que justifiqués continuar amb
aquest greuge un any més.
Finalment, el
convenciment d’uns i altres i la pressió de bona part dels representants
sindicals, ha fet possible acordar aquest calendari.
L’acord signat, aquest any sí, pels dos òrgans de
representació del PAS i per totes les seccions sindicals, respecta íntegrament el mandat de les assemblees del PAS-F celebrades
el passat mes de desembre, on es van decidir les dues línies vermelles que
aquest acord havia de contenir:
- 1.462 hores laborals, de còmput anual de treball
efectiu.
- Garantir el mateix període de jornada intensiva de
l’estiu que fins al 2012
Ara bé, cal dir que,
fruit de la mateixa negociació, hi ha aspectes de la concreció del calendari
que no ens satisfan. Concretament, la imposició de la Gerència d’eliminar els
períodes de jornada intensiva de Setmana Santa i Nadal, i els tancaments
institucionals associats a aquests períodes.
Concrecions i aspectes rellevants respecte
de l’acord de Calendari Laboral 2015
Us detallem els aspectes
més rellevants, la resta els podreu llegir quan la Gerència faci difusió de
l’acord:
1.
La jornada de 35 hores
setmanals s’implementarà a partir del 16 de març.
2.
Respecte de la jornada intensiva: Som conscients de la importància de qualsevol mesura relacionada amb la
conciliació de la vida laboral i personal, i no entenem la posició tancada de
la Gerència que els ha portat a revisar el criteri i no fer jornada intensiva
durant els períodes de Setmana Santa i Nadal. Aquest any doncs, l’únic
període de jornada intensiva, de 6
h. de jornada diària, serà la de l’estiu, que comprèn des del 22 de juny al
18 de setembre.
3.
Bossa d’hores de conciliació: aquesta bossa era
producte de la diferència entre la projecció anual de la jornada de 7.30 hores
diàries i els diferents acords establerts entre algunes seccions sindicals i el
CE (la JPAS s’hi va afegir l’any passat) amb la Gerència. Per tant, aquest any
tornem als criteris anteriors al 2012 per calcular la diferència: jornada de 7
hores (6 h. durant el període de jornada intensiva a l’estiu) menys les
vacances i els 5 dies d AP determinats pel govern espanyol, que donen una
diferència que aquest any es compensa amb els tancaments de Setmana Santa (2
d’abril, dijous Sant) i Nadal (del 24 al 31 de desembre).
La bossa d’hores
d’aquest any 2015, un total de 24 hores,
és el resultat d’implementar la
jornada de 7 hores a partir del 16 de març.
És a dir, el retorn de les
hores treballades des de l’1 de gener fins al 15 de març.
4.
Saldo horari negatiu: també s’elimina l’opció
de la bossa de saldo negatiu. Tornem al criteri de permís a recuperar, la qual
cosa vol dir que es podrà tenir saldo negatiu conseqüència del permís.
5.
Tercer horari i altres: no s’elimina el tercer horari. A instàncies de la Gerència, a la pròxima reunió de la Comissió d’Horaris
s’analitzaran i, si s’escau, es revisaran alguns dels seus aspectes. Nosaltres,
atenent algunes de les consultes del PAS, demanarem la revisió de la resta
d’horaris per tal de garantir que es gaudeix de tota la flexibilitat i es
segueix afavorint la conciliació de la vida laboral i personal.
6.
Cap de setmana: el fet més notable és que, atès que
no es contempla la possibilitat que aquest torn pugui gaudir de les vacances en
dos períodes de tancament, un d’ells de lliure albir, sinó que tots els dies de
vacances es gaudiran durant el tancament d’agost, es compensa als i les
treballadores d’aquest torn amb un dia de vacances lliure addicional i un altre
resultat d’acumular la diferència entre el que haurien de treballar (9.50 h.) i
les 10 hores que realitzen de jornada laboral de manera habitual.
Reflexions finals
La crisi ha servit
d’argument per desposseir-nos de drets, però les causes fonamentals d’aquesta
estan molt allunyades dels costos públics de l’anomenat “estat del benestar” i
a tocar d’haver utilitzat els diners públics per a rescatar els bancs i caixes
i premiar els seus alts càrrecs; pagar les factures privades de bona part dels
governants de l’estat i del nostre país; costejar el malbaratament en
infraestructures supèrflues i infrautilitzades; pagar contractes milionaris a
empreses que “premien” els favors, l’evasió i el dèficit fiscal de les grans
fortunes de particulars i empreses, etcètera.
No siguem crèduls doncs,
hem d’enfrontar-nos de manera rotunda a totes aquelles mesures que socialitzen
la crisi. I l’augment de jornada amb la reducció salarial, n’era una!!
Ens han volgut vendre
fum amb bosses de conciliació, tancaments i dies d’intensiva que, encara que
algunes podem valorar positivament, no han d’amagar la realitat d’aquests
darrers anys: hem treballat més pel
mateix salari, i això ha empitjorat les condicions de treball del PAS, ha
dificultat la conciliació personal i laboral i no ha suposat cap mesura
pal·liativa a la crisi generalitzada que pateix el nostre país.
Pel que fa al govern de
la Universitat, acomplint els decrets imposats, s’ha fet còmplice d’aquesta
perversa situació en què, per tal de garantir la inversió en aquest servei
públic per part de la Generalitat, ha precaritzat els seus treballadors i
treballadores a més d’aplicar altres mesures relatives al PDI i els estudiants
que van en contra d’un model d’universitat pública de qualitat.
I qui consideri que el
retorn a la jornada anual de 1462 h pot afectar la qualitat del servei a
l’usuari, que faci memòria: només han passat dos anys i escaig des que fèiem
aquesta jornada i ja llavors els diferents rectors (recordeu campanyes
electorals) elogiaven la qualitat del servei ofert pel PAS.
Potser el que passa és
que pretenen que fem front als nous reptes que planteja l’equip de govern i
encarem l’augment de feina generada des de l’aplicació del Pla Bolonya, la
creació de nous edificis i de nous graus i màsters o la imminent aplicació del
Pla Estratègic, amb la mateixa plantilla. Llavors, és clar que no donarem
l’abast, ni amb 37,5 ni amb 40 hores! Potser el que cal és que el govern de la
universitat exigeixi poder augmentar la plantilla o bé redimensionar els seus
plans i objectius en funció de la mateixa, però no a costa dels drets dels i
les treballadores.
A la Pompeu, ni explotats, ni explotadors!
Estem a l’inici del
camí, de moment no hem guanyat cap dret, hem recuperat la jornada, i encara ens
queda molt per fer. Cal doncs, continuar defensant els nostres drets socials i
laborals i recuperar els arrabassats els darrers anys, cal continuar la nostra
lluita per unes condicions laborals dignes i una universitat pública de
qualitat al servei de tota la societat. I
res millor per assolir-ho que la unitat d’acció dels i les representants
sindicals i de tot el PAS.
Ni un PAS enrere: la lluita continua!
Àmbit PAS de la Secció Sindical de la I-CSC a la UPF
4 de març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada