EL 17N DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA

La Intersindical (I-CSC) ens sumem a les mobilitzacions convocades demà en defensa de la Universitat Pública. També compartim la màxima expressada en el comunicat del SEPC que us adjuntem, que només la mobilització conjunta de la comunitat educativa possibilitarà revertir aquest procés d’encariment i pràctiques mercantilistes a les universitats públiques catalanes. I afegim que aquesta és una qüestió de país, un debat social que ens ha de mobilitzar a totes i tots.

El que denuncien les organitzacions d’estudiants impulsores d’aquesta mobilització és que s’han incomplert els següents acords explicitats a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el curs passat:

1. Moratòria implementació Pla Bolonya: durant l’actual legislatura no es creen nous graus de 180 crèdits ECTS i el debat respecte de la implementació del pla Bolonya  es fa en el marc del Procés Constituent

2. Equiparació total dels preus de les taxes del màster amb les del grau.

3. La reducció d’un 30% de les taxes universitàries, amb l’objectiu d’avançar cap a la plena gratuïtat del sistema universitari.

I exigeixen al govern de la Generalitat de Catalunya que “escolti les demandes de la comunitat universitària, incrementant el finançament de l’educació superior per revertir l’efecte de les polítiques de retallades dels darrers anys”

Aplaudim que els i les estudiants més conscienciades ens emplacin a sumar-nos a unes reivindicacions del tot legítimes, que depassen l’àmbit universitari i educatiu i van a l’arrel de les desigualtats que afecten el nostre país. D’una banda perquè l’encariment de l’accés aprofundeix en la bretxa social dificultant l’accés de les classes populars a la formació superior. I de l’altra, perquè juntament amb la creixent manca d’inversió en l’ensenyament superior, devalua la funció social de la universitat, com a instrument de formació i presa de consciència crítica del conjunt de la ciutadania i dels serveis públics com a garantia d’igualtat de drets i oportunitats.

Així mateix, denunciem que l’encariment de la Universitat, justificat amb la crisi, ha anat paral·lel a una reducció qualitativa derivada inevitablement de la degradació de les condicions laborals del professorat precari i del PAS.

Per tot això, emplacem a tots els membres de la comunitat universitària a sumar-se al conjunt d’actes que demà es faran arreu de les universitats públiques catalanes.

Nosaltres, serem a les 17 hores a la Plaça Universitat defensant la Universitat que volem ara i en la República Catalana que estem construint: pública, crítica, feminista, catalana i de qualitat

NI UN PAS ENRERE !

16 de novembre de 2016

Cinc Cèntims 3

Els darrers dies de desembre vam fer difusió per correu electrònic del tercer número del butlletí per al PAS Cinc Cèntims. Des d'avui mateix el podeu consultar des de l'enllaç inserit en aquest bloc.

Des de principis del 2015 ens vam proposar, a través d'aquest butlletí, mantenir-vos informades d'allò essencial que anàvem treballant sense detriment dels comunicats amb informació més concreta i àmplia que hem anat elaborant. 

Continuem treballant per la recuperació dels nostres drets laborals i socials, per la millora de les condicions laborals i per una universitat catalana, pública i de qualitat.

Votació al proper Claustre

 

Intersindical-CSC vol presentar-vos en aquest document la seva oposició frontal a les polítiques neoconservadores que s'estan impulsant des de la Conselleria amb la col·laboració servil dels administradors que "ocupen" els càrrecs de Rector o Vicerectors.

 

Volem explicar per què no compartim el seu model mercantilitzador de la Universitat ni els plans d'acabar amb els vestigis de democràcia a la UPF i les esperances que tenim d'un futur en què puguem rescatar la Universitat.

 

1.- No és el nostre projecte; veiem els administradors actuals com a mers continuadors dels dos mandats anteriors, de funesta memòria, amb aprofundiment de totes les polítiques negatives:

 

•  tota la planificació de la Universitat està regida pel desfici per uns rànquings basats en models socials diferents (empreses fortament implicades en el finançament i control de les universitats i que fan recerca amb equips propis; societats que prefereixen l'exhibicionisme filantròpicocaritatiu dels antic alumnes abans que pagar impostos...) i que només mesuren la projecció empresarial de les universitats, mai les seves aportacions socials; 
 
•  l'abdicació de ser un centre al servei del país es camufla darrere de proclames de vocació internacionalitzadora que en realitat equivalen a la 1 / 4 desnacionalització de la Universitat per centrar-se en la captació de clients amb major poder adquisitiu;
 
• per als representants de la Conselleria que "ocupen" el rectorat, la Universitat solament ha de ser una factoria de diplomes i una plataforma de recerca subsidiària de les empreses, amb un menyspreu absolut de les tres funcions claus de la Universitat:
• formació crítica que prepari per a tota una vida laboral i no pas per encaixar en un lloc de treball perfilat curttermísticament amb unes habilitats i competències orientades a l'obtenció immediata de rendiment;
 
• recerca bàsica guiada per l'interès social i no pas per l'afany de lucre d'empreses que cerquen el drenatge de recursos públics per la via de la transferència (com el cas que es va denunciar des del Clínic: una recerca que permetria la detecció precoç de la diabetis no és subvencionada perquè atempta contra els beneficis de les farmacèutiques que s'enriqueixen amb els preus abusius de medicaments que monopolitzen malgrat haver estat descoberts amb una important participació pública) ;
 
• paper social de la universitat (contestació, renovació, foment del pluralisme...) que en fan un dels principals ferments de la transformació i regeneració permanents i de qüestionament del poder que sempre corromp, com s'ha pogut veure amb la rendició de la majoria dels governs occidentals al segrest de la democràcia que és el TTIP.

 

2.- No és la nostra democràcia:

 

• no ho ha estat mai: les proporcions que la llei imposa als òrgans col·legiats o en la ponderació de les pseudoeleccions presidencialistes estan destinades a consolidar una oligocràcia incompatible amb la nostra concepció de la Universitat;
 
• la implantació de les UCA (unitats de comandament autoritari) com a primer pas per a la eliminació o folklorització dels òrgans col·legiats contravé qualsevol concepció democràtica d'una estructura de poder de baix a dalt; al contrari, s'ajusta perfectament a una concepció empresarial on no té cabuda que els operaris d'una secció escullin el seu capatàs;
 
• el greuge que els professors a temps parcial i els no doctors tinguin en els òrgans col·legiats un pes molt inferior al de la docència que tenen encarregada, es veu accentuat pel tracte tan diferent que reben els catedràtics que incompleixen l'exclusivitat amb un règim de compatibilitats que els permet passar-se el dia en consells d'aministració o tertúlies sense que això es ponderi en la seva representativitat als òrgans, tolerància que els fa volubles al poder. La cara més visible d'aquest greuge és que els millors despatxos estan sempre buits, mentre que el professorat que realment compleix la dedicació exclusiva es passa la jornada laboral en gàbies infectes. La cara invisible d'aquest greuge és el fet que la càrrega docent real sigui un secret d'estat al que no tenen accés ni els representants legals dels treballadors, però ja se sap que la transparència i els beneficis empresarials són difícilment compatibilitzables;
 
• es desincentiva la participació dels estudiants (sigui amb el sabotatge a les mocions, sigui amb la inexistència de mecanismes per compensar el preu personal que paguen els estudiants que es presten a formar part dels òrgans col·legiats, sigui amb el segrest de les actes pendents d'aprovar fins que perden la condició de membres dels òrgans col·legiats);
 
• s'ha laminat l'autonomia de la universitat des de tantes capes sobreposades (UE, ministerio, conselleria, consell social, consell d'administració –abans consell de govern) que als representants dels diferents estaments pràcticament no ens reserven cap altre paper que aplaudir els discursos; i per assegurar-se que n'hi hagi el mínim de crítics, ara volen residualitzar-lo encara més amb una jibarització que equival encobertament a elevar el percentatge llindar per obtenir representació: justament el contrari del que els demòcrates acaben de pactar al País 3 / 4 Valencià, on han decidit la suavització de la barrera del 5%. Cal tenir en compte que un col·legi electoral que passi d'escollir 10 membres a escollir-ne 5 passa de tenir una barrera del 10% a una del 20%...
 
• si algú no acaba de veure el paper que juga el consell d'administració d'UPF.S.A (abans consell de govern) com a transmissor de les consignes neocon de la Conselleria només ha de veure com els premien, un cop acabat el mandat, el fet que no solament no hagin defensat l'autonomia de la universitat, no solament no s'hagin oposat a unes retallades que no han afectat les polítiques d'aparador però sí severament els treballadors, especialment els més febles, sinó que hagin promogut amb entusiasme el buidatge de competències dels òrgans col·legiats representatius per transferir-les a les sucursals de la Conselleria (consell social i consell d'administració –abans consell de govern).

 

3.- Tenim un futur. Sabem que, ara mateix, el funcionament oligocràtic de les Universitats públiques facilita la feina dels enemics del bé comú i ens priva de les eines per plantar cara a transformacions com les que es voten al proper Claustre, contràries a l'nterès de la majoria, però pensem que en un futur pròxim, amb l'adveniment de la nostra República, hi haurà altres majories socials que permetran expulsar dels llocs decisius els mercantilitzadors que s'han carregat les universitats i refundar-les al servei de la majoria. El nostre sindicat hi està treballant per diverses vies i amb diversos interlocutors. La tasca principal ara és definir el model d'Universitat de la República catalana, al servei de les majories socials i del progrés del país, diametralment oposat al dels neocons, de manera que la jibarització del Claustre sigui al final només una victòria pírrica dels enemics del bé comú. De tota manera, si entre tots ho podem aturar, molt millor. Com també hauríem d'aturar la transformació de la Mesa del Claustre en tribunal de la Inquisició destinat al sabotatge sistemàtic de les propostes dels estudiants i dels sectors crítics.

 

Barcelona, a cinc de juny del 2015

GUANYAREM EL FUTUR: INDEPENDÈNCIA I JUSTÍCIA SOCIAL

Manifest 1r maig 2015

La majoria social del nostre país reclama, des dels centres de treball i el carrer, passar fulla i iniciar el procés constituent d’un nou estat que ens meni cap a una societat justa en tots els àmbits.

Des de la Intersindical-Confederació Sindical Catalana recollim aquest desig col·lectiu i el traslladem a l’àmbit d’actuació que ens és propi: el món del treball i la mobilització social. Des de la Intersindical-CSC, amb motiu del Dia Internacional de la Classe Treballadora, manifestem que: S’ha de superar l’actual estadi de sotmetiment de la majoria de la població als interessos d’unes oligarquies depredadores. Hem de democratitzar l’economia per a situar-la al servei de les classes populars. I, per a fer possible aquest canvi, s’ha de reforçar el pes de l’àmbit públic en l’economia, deixant enrere l’opressora ombra del “deute públic”.
Hem de generar ocupació estable i de qualitat per a posar fre a la creixent exclusió social; el dret al treball no pot esdevenir un “privilegi” sotmès als dictats arbitraris d’una minoria. Lluitar per uns salaris dignes, que ens permetin viure i no pas sobreviure.

Hem de generar un escenari d’igualtat real de les persones al món del treball, tot establint mesures correctores per assegurar la igualtat de drets i salari de les dones, les persones amb capacitats físiques diferents i les persones immigrades. Integrar el jovent al món del treball amb condicions dignes, que puguin construir el seu projecte vital en llibertat. De la mateixa manera, és imperatiu generar llocs de treball per a les persones de més de 45 anys que es troben en situació d’atur.

Hem d’assegurar una vida digna i econòmicament independent per als nostres grans. Una societat que no pren especial cura de la canalla i la gent gran és una societat malalta.

Hem d’apostar per la formació i la seguretat en el lloc de treball, posant fi al drama de la sinistralitat laboral.
Hem de continuar dignificant el sindicalisme com a motor de canvi, esborrant de la pràctica sindical la corrupció i les vergonyoses actuacions que ens desacrediten davant la societat. Hem de combatre la corrupció de manera implacable, també, en tots els àmbits de l’estructura social.

Hem d’actuar en coordinació amb els diversos agents socials progressistes per a superar l’actual marc capitalista. I ho hem de fer desenvolupant una acció social unitària que permeti establir espais de contrapoder amb amplis consensos, al nostre país i en l’àmbit internacional.

Hem d’establir un model econòmic respectuós amb el medi natural per a garantir la supervivència i el benestar de les generacions per venir. El consumisme malaltís actual és insostenible.

Hem d’assolir la independència nacional per a poder establir una societat justa, on la immensa majoria participi en la presa de decisió sobre qualsevol tema que l’afecti. Superar l’actual escenari de sotmetiment a dictats aliens per a dotar-nos de les eines que ens permetran assolir la plena territorialitat i situar el control de l’economia en mans de la majoria social.

És el nostre poble, i només ell, qui té el dret de definir-se com a subjecte polític.

Visca el 1r de maig!                                               

Visca la classe treballadora!

Visca la terra!