Solidaritat amb la companya Laura Gómez

La Intersindical-CSC exigeix la immediata posada en llibertat de la Laura, secretaria d'organització a Barcelona de la CGT

Noam Chomsky, va publicar un decàleg sobre estratègies de manipulació per a aconseguir que els ciutadans/espectadors no puguin copsar les tècniques que s’apliquen per a controlar-los, en el segon punt d’aquest decàleg ens diu:

“Crear problemes i després oferir solucions” o “problema-reacció-solució“: es crea un problema, una “situació”, prevista per causar certa reacció al públic, per tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les privatitzacions i dels serveis públics.

 llegir el text complet

Negociem les retallades ?

resum
A mitjans d’aquest mes s’ha aprovat la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els pressupostos del 2012. Com ja sabeu aquesta llei escombra un munt d’acords sobre drets i condicions laborals dels treballadors/es públics de les universitats públiques catalanes, drets que s’han anat aconseguint al llarg de molts anys de lluites

Davant d’aquest escenari, que ens situa en un nou context sociolaboral, des de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF creiem que el que toca fer ara és plantar-se, mobilitzar-se i no participar de cap procés de negociació que suposi la implementació de retallades de drets socials i laborals.

Tot i així, malgrat aquesta convicció, els representants de la Intersindical-CSC a la JPAS pensem que és un exercici de coherència i responsabilitat recollir el sentir del PAS, alguns dels quals demanen ”negociar” la implementació d’aquestes retallades per, si més no, pal·liar part de l’impacte que tindran sobre les condicions laborals del PAS de la UPF.

Per això al plenari del proppassat dimecres 14 de març (el segon de set intents),  vam proposar que la JPAS, juntament amb el Comitè del PAS Laboral, convoqués una Assemblea de treballadors/es del PAS per tractar els punts següents:

• Consultar al PAS sobre si s’ha de negociar o no la implementació de les mesures (retallades) incloses als pressupostos del 2012 i la llei que els acompanya, que tot just s’acaba d’aprovar al Parlament.

Aquesta proposta va ser rebutjada, no aprovada, amb el vot en contra de totes les representants de la Junta dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT).

llegir text complet

VAGA UNIVERSITATS

VALORACIÓ DE LA VAGA DEL 29 F

resum

Des de Intersindical-CSC valorem molt positivament la jornada de Vaga del 29F als campus universitaris catalans, que va tenir un suport massiu de la comunitat universitària i un poder de convocatòria enorme als carrers de les principals ciutats catalanes.

 A la UPF, el seguiment de la vaga per part del PAS ha estat, segons dades de la gerència, d’aproximadament un 32%, un dels més alts dels darrers temps. Pel que fa al PDI, les dades provisonals estan al voltant d'un 62% per la qual cosa podem afirmar que l'aturada en aquest col·lectiu va ser molt important.

llegir text complet

COMUNICAT INTERSINDICAL-CSC VAGA GENERAL D'UNIVERSITATS 29 F

PAS I PDI DE LA UPF JUNTS A LA VAGA DEL 29F

Des de la Intersindical-CSC volem informar al PAS de la UPF que els sindicats CAU, CGT i Intersindical-CSC van presentar un preavís de vaga per garantir la cobertura legal del PAS a la Vaga general d’universitats convocada pel 29 Febrer , a l’espera del posicionament i decisió de les assemblees del PAS de cada universitat.

En aquest sentit, a l’Assemblea del PAS i PDI de la UPF celebrada el proppassat divendres 24 de Febrer es va decidir l’adhesió del PAS, juntament amb el PDI, a aquesta vaga, que recordem-ho, es va proposar des la PUDUP.

Per tant, la Intersindical-CSC convoquem aquesta Vaga a partir de la decisió de l’Assemblea i alhora donem suport actiu a totes les accions i mobilitzacions promogudes des d’àmbits unitaris, com l’Àgora UPF o la mateixa PUDUP. I trobem incomprensible que els sindicats CCOO i UGT convoquin als treballadors/es del PDI i no al PAS, malgrat haver estat aprovat en Assemblea.

Són moltes les raons objectives per a fer aquesta Vaga.  

Les darreres retallades previstes als pressupostos de l’Estat, la Reforma Laboral i les del govern de la Generalitat, inclosa la llei de mesures fiscals i financeres pendent d’aprovar, són insostenibles econòmicament per a molts i moltes treballadores i suposaran una pèrdua històrica de drets laborals i socials.

No hem d’oblidar que aquesta ofensiva de caire neoliberal ja té un recorregut i que mica en mica es va dibuixant nítidament què podem esperar els propers anys: més precarització de sous i condicions laborals (encara més), més precarització dels serveis públics (copagament, convenis amb mútues privades que pagarem amb diners públics, externalització de serveis, reduccions de plantilla i serveis, …); elitització i clara mercantilització de la universitat pública, ja prevista al Pla Bolonya i al Pla Universitat 2015, i que es concretarà en la ponència que la Comissió de Governança Universitària vol aprovar en breu.

Fem memòria:

2010: després d’anys de congelació salarial, el 2010 ens va regalar una reducció del sou del 5%

2011: Aprovació del Pla de Sostenibilitat de la UPF. Reducció del pressupost dels capítols 1 i 6 de 700.000 € pel que fa al PAS i de 1.200.000 € al PDI. Centenars de professors/es associats acomiadats i reducció del sous al voltant d’un 60%, etc., contractacions que passen a ser trimestrals en lloc d’anuals.

En l’àmbit del PAS, aquest Pla ha significat, de moment, l’acomiadament de 5 interins, la reducció de sou i jornada d’interins (la majoria de les quals finalment s’han evitat, destinant diners dels Departaments a completar el sou d’aquestes persones).

Cal recordar també l’acomiadament d’una companya embarassada i del president del comitè d’empresa del PDI, als quals han hagut d’indemnitzar i/o readmetre a partir de sentències judicials al considerar-los improcedents.

2012: Reforma laboral, que possibilita fer acomiadaments col·lectius fàcils i barats també a les universitats i altres serveis públics en la línia de anar privatitzant (externalitzant) serveis.  Pressupostos de l’Estat que de moment, a banda de totes les mesures que ens afecten com a contribuents, contemplen també l’augment de l’IRPF i la reducció del 3% del sou anual. I des de la Generalitat, la llei de pressupostos per al 2012 que anirà acompanyada de la “llei de mesures fiscals i financeres…” que desgranen un conjunt de mesures regressives en drets laborals i socials dels i les treballadores del sector públic.

I per si això era poc, el nou model d’universitat que ens volen imposar, també des de la Comissió de Governança de les universitats públiques,  atempta de forma directa contra l’autonomia universitària i contra la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat i la seva capacitat d’elaborar pensament crític. Un atac que no és sols contra la universitat, sinó que es situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics a Catalunya i a l’Estat, i que també afecta a la majoria de països europeus.

No és tan sols un problema de diners o derivat de la crisi econòmica, sinó un problema d’arrel política i social.

Les mesures que ja s’han pres estan implicant més recessió econòmica, la pèrdua de milers de llocs de treball, precarietat laboral, l’abandonament dels estudis universitaris per insuficiència econòmica i la pèrdua d’autonomia universitària.

Per tot això, considerem que hem de passar de les paraules a l’acció per mostrar que som molts i moltes els que ens sentim revoltats i disposats a aturar aquesta onada privatitzadora, antisocial i antidemocràtica.

Més enllà de situacions concretes de determinats col·lectius o universitats, entenem que hem de respondre per tal de defensar una Universitat Pública i de Qualitat i pels drets laborals i socials, entenent que lluitar per tot això suposa preocupar-nos pels principis fonamentals de tota societat democràtica. És a dir, no actuar com a súbdits, sinó fer-ho com a ciutadans i ciutadanes, com a homes i dones lliures, amb dret i capacitat de decidir. I l’Assemblea de treballadors/es del PAS i PDI de la UPF ha decidit fer VAGA el 29F.

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS SOCIALS I LABORALS !

DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA, CATALANA I DE QUALITAT !

Intersindical-CSC

Secció Sindical de la UPF

28 de Febrer de 2012

pedra de toc

LA FAULA DELS PREPOTENTS

Aquest dissabte va recórrer els carrers de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona una manifestació convocada pel Fórum Social Català i la Plataforma contra les Retallades  a la qual es van adherir més de 300 entitats sota el lema "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Hi havia una crida expressa perquè la manifestació fos unitària, sense sigles ni banderes. Però hi ha qui sempre vol figurar, qui es vol endur el gat a l'aigua, qui fent ostentació d'una barruda considerable es presenta a la manifestació ben vestidet de banderes, sigles i tota la cort de patums, passant-se pel folro la crida dels convocants i després d'haver signat "el acuerdo laboral por la competitividad" (una reforma més) que escombra els nostres drets, o d'haver fet el paripé al Parlament.

A banda de com és d'indignant que mentre unes fan tot l'esforç per acumular forces, per sumar idees i alternatives, per donar protagonisme a allò col·lectiu enfront del xiringo particular uns altres no perden ocasió de sortir a la foto, és molt pitjor constatar que aquesta actitud garanteix que les coses no canviïn. Perquè si aquells que s'erigeixen en veu del poble, que tenen milers d'afiliats o de militants no fan ús de la seva força per plantar cara a aquesta onada neoliberal que està arrasant com un tsunami els drets socials i laborals de les persones, què ens espera?

Dia rere dia centenars de persones es van organitzant en plataformes en defensa dels serveis públics, en contra dels desnonaments, en assemblees d'aturats i aturades, etc. Mentrestant hi ha qui no surt del seu acotat, i molt políticament correcte, esquema i segueix transmetent el missatge messiànic de que només ells, que són tants, poden reconduir la crisi, però la realitat és molt tossuda i cada dia és més palès que estem superant una etapa marcada per la hegemonia d'uns pocs i caminem cap a la cooperació de moltes i molts.

Quedeu-vos en aquest trist paper, afanyeu-vos a imprimir més banderes que s'acosten temps molt durs i hi haurà molts dies per poder lluir-les, però aneu amb compte perquè esteu fent tan bé la feina que aviat ni hi haurà reformes que pactar, ni massa treballadora a qui representar...perquè tothom estarà a l'atur o a les barricades!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat...aquest conte s'ha acabat.

Isabel Cinc Hores

MÉS RETALLADES, MÉS PRECARIETAT, MÉS CRISI

El passat recent

Poc abans de l’actual context de crisi econòmica i fallida del sistema, els treballadors i treballadores de l’administració pública catalana ja vam ser objecte de retallades amb anys de congelació salarial que van suposar una pèrdua important del nostre poder adquisitiu i que afectà sobretot a les treballadores amb salaris més baixos. Eren temps en que es va assentar el criteri de potenciar les contractacions eventuals o temporals -enlloc de garantir l’estabilització de les plantilles-, la creació d’una “superestructura” d’alts càrrecs acadèmics i de direcció, externalització de serveis, etc.. Tot això en temps de bonança econòmica, per a alguns és clar, una època de vaques grasses i sagrades.

NEGOCIACIÓ DEL CALENDARI LABORAL DEL 2012 I PROPOSTA D’ACORD DE MILLORES EN L’ÀMBIT DE LES JORNADES I HORARIS

Accedeix-hi