Manifest de la CSC amb motiu de l'11 de setembre de 2013

Fem via cap a la independència i la justícia social

Hores d'ara tothom és conscient que ens trobem en un moment històric de gran complexitat i transcendència que caldrà abordar amb intel·ligència i fermesa, es tanca una etapa per obrir-ne una altra i els tempos i els ritmes s'aniran accelerant. Resistir ja no és vèncer.

Aquells posicionaments ambigus que en el passat poden haver donat resultats, passaran a convertir-se en pur oportunisme.

El dret a decidir és per decidir-ne alguna cosa, quan es reivindica un dret és per poder-lo exercir en un o altre sentit. A mesura que l'imparable procés vers la sobirania vagi avançant caldrà ser-hi amb posicionaments clars, sense fugir d'estudi. La imprescindible pregunta s'ha de respondre amb un sí o un no, no s'hi valen ja les mitges tintes.

Ens caldrà saber combinar el treball institucional amb la mobilització; ens caldrà saber projectar-nos internacionalment; ens caldrà plantejar el debat de les idees i discutir l'hegemonia social; ens caldrà saber gestionar el dia a dia en un context dur i alhora il·lusionador i, així, avançarem amb pas alegre i alhora ferm. No ens podem permetre el luxe de no cobrir cap front, no tenim massa temps i la feina és gegantina.

L'eufòria col·lectiva de les imprescindibles mobilitzacions puntuals ha d'acompanyar-se de la tasca feixuga del dia a dia, de formigueta, de la continuïtat i de la perseverança. No podem aturar la pluja fina, aquesta és la que cala. I per poder fer això cal organitzar-se de manera estable, cadascú segons les seves possibilitats. No hi hauran resultats si afluixem la pressió.

És per això que ara, més que mai, ens cal reforçar les organitzacions estratègiques. Aquelles que des d'una perspectiva de conjunt fan en el seu àmbit d'actuació, territorial o sectorial, una tasca continuada de pedagogia i d'acumulació de forces, sense oportunismes ni fugides d'estudi. Aquelles capaces d'actuar a curt termini amb la mirada posada en un futur que no pot ser altre que el d'una nació independent i el d'unes estructures al servei de les seves classes treballadores.

Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Confederació Sindical Catalana (CSC)
Països Catalans
Setembre de 2013

LA JPAS VETADA A LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’ACORD DE MESURES COMPLEMENTÀRIES DEL CALENDARI LABORAL 2013

El proppassat dimarts 4 de juny es va constituir la comissió de seguiment de l’Acord de mesures complementàries del Calendari Laboral 2013. La JPAS ha estat exclosa d’aquesta comissió per expressa decisió dels membres del Comitè d’Empresa i dels vocals de CCOO i la UGT a la Junta presents en aquestes reunions. En aquests termes ho ha comunicat verbalment i per escrit a la Junta el vicegerent de Recursos Humans i Organització.

Antedecents:

El passat 9 de maig el president de la JPAS va requerir que es convoqués la JPAS a la constitució i reunions d'aquesta comissió de seguiment atès que:

1. La JPAS es va posicionar favorablement a aquest acord en el plenari del 9 d’abril a instàncies dels i les membres de la UGT i CCOO, i aquesta decisió va ser traslladada a la Gerència el passat 10 d’abril pel president de la Junta, tal i com es va informar al PAS en un avís publicat en el Campus Global.
2. La JPAS, sempre que ho decideixi el plenari, ha d’estar present en tots aquells espais o àmbits en que es negocien, es modifiquen o es tracten les condicions laborals d’aquest col·lectiu, atès que és l’únic òrgan de representació del PAS-F.

El president de la Junta també va requerir els motius pels quals no s’havia convocat la JPAS a la signatura de l’acord, atès el posicionament favorable d’aquesta, alhora que va expressar la seva sorpresa per obviar la signatura de l’òrgan de representació del PAS-F.

La resposta a tot plegat va arribar a la JPAS per etapes:

• El 28 de maig el vicegerent va comunicar a la Junta que no calia la signatura de la JPAS per validar l’acord i que els representants de CCOO i UGT  -membres del Comitè d‘Empresa i de la JPAS- havien demanat expressament que no se la reclamés per a la seva signatura.
• El passat dimarts 4 de juny, després de la constitució de la comissió de seguiment, un escrit del vicegerent de Recursos Humans i Organització dirigit al president de la Junta ens informava que ha estat la part social, concretament representants sindicals d’UGT i CCOO, els que han tornat a vetar explícitament la participació de la JPAS en aquesta comissió de seguiment.

Uns i altres, representants sindicals i de la Gerència, s’acullen a l’article 40 de l’EBEP que ve a dir que l’únic paper de la JPAS ha de ser “tenir coneixement i ser escoltada”, per justificar l’exclusió de la Junta en la signatura d’aquest acord, tot al·legant que els únics que tenen legitimitat per negociar sobre les condicions laborals dels treballadors del PAS-F són els sindicats i no la JPAS.

La JPAS, òrgan de representació del PAS-F

Cal tenir present que al llarg dels anys, la JPAS, avalada pels sindicats amb representació en aquest òrgan, ha negociat i arribat a acords. Així ho demostren els casos més recents del darrer any, amb la signatura de l’Acord sobre noves tipologies horàries (juliol 2012) i del Calendari Laboral del 2012 (darrer trimestre).

Considerem doncs, que la JPAS ha d’estar present, sempre que així ho decideixi, en tots aquells espais o àmbits en que es negocien, es modifiquen o es tracten les condicions laborals d’aquest col·lectiu, atès que és l’únic òrgan de representació escollit democràticament pel PAS-F. 

Una cosa està clara, més enllà de la interpretació que es vulgui fer de la llei de manera interessada o segons el context, la legitimitat i força de la JPAS depèn sempre del compromís i responsabilitat dels seus representants, sigui quina sigui la seva composició.

Per tot això, exigim que sigui convocada la JPAS a la propera reunió de la comissió de seguiment d’aquest Acord, sense necessitat de cap vistiplau ni autorització per part de ningú, per tal de treballar, opinar i decidir juntament amb la resta d’òrgans i sindicats presents en aquesta comissió, atès que és l’òrgan de representació dels treballadors del PAS-F.  

Glòria Ferrer

Marta Gutiérrez

Ramon López

Ramon Maseda

Lali Palet

Ester Rocabayera

Sílvia Tenes. 

Vocals de la Intersindical-CSC a la JPAS

12 de juny del 2013

 Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu de l'1 de maig de 2013

Estem a les portes d'una nova reforma de la seguretat social, concretament pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels convenis col•lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la ultraactivitat. Tot plegat serà una volta de caragol més en el procés d'empobriment sostingut i accelerat que se'ns vol imposar des dels diferents governs i des de les altes instàncies de la Unió Europea. I això se'ns està imposant malgrat el convenciment generalitzat que totes aquestes mesures no faran més que empitjorar la situació tant de l'economia en general com dels milers i milers de persones que hores d'ara estan abocades a la misèria. S'està aprofitant el moment per forçar un canvi radical del model econòmic i social que fins fa poc es reivindicava des de Europa.

 Al mateix temps l'entramat polític i institucional sorgit de la   transició a l'Estat Espanyol s'ha esgotat, ja no se'l creu ningú. I cada vegada és més clar, l'impossible encaix de Catalunya el el marc de l'Estat Espanyol, això són evidències i constatacions que estan a peu de carrer. No estem davant d'una crisi econòmica, estem davant d'una crisi ja d'abast social i política que posa en primer pla la necessitat replantejar les bases mateixes de la democràcia.

No hi ha cap futur possible si seguim amb la síndrome de la submissió, tant a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la resignació. Ens cal ser realistres i situar-nos en la lògica del procés constituent, hem de prendre el control del nostre present i del nostre futur. Ens hem de posar en marxa, hem de ser capaços de mobilitzar-nos i formular alternatives. Tot està per fer i tot és possible.

Davant dels atacs al català, INSUBMISSIÓ!

Des de la Intersindical-CSC condemnem amb indignació i fermesa aquest nou atac contra la llengua catalana i la convivència que està duent a terme l'estat espanyol.

Així mateix instem la comunitat educativa, institucions i conjunt de la ciutadania a no acatar les imposicions contra la llengua catalana.

Per aquest motiu fem una crida a la insubmissió civil i la mobilització per fer front a la negació que se'ns imposa.

CALENDARI 2013

Si vols informació detallada sobre el calenadari 2013 visita la pàgina http://intersindical-csc-upf.blogspot.com/p/calendari-2013.html

LA PUDUP CONVOCA AL PROFESSORAT DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tu hi eres. Vindràs o retallaràs?

Benvolguts i benvolgudes:

 

Us remetem aquesta convocatòria al professorat universitari amb una sola voluntat: ajudar a redreçar el moment crític que viuen les nostres universitats. Un moment crític que afecta tant la comunitat universitària -i la mateixa naturalesa i funció de la universitat- com la societat a què el sistema universitari ha de servir. La nostra universitat fa temps que s’ha vist envaïda per paraules, paraules que defineixen realitats, com eficiència, efectivitat o excel·lència. El programa d’una universitat democràtica partia d’altres paraules, paraules que també definien realitats, com qualitat, equitat o justícia. Unes, les primeres, estan al servei dels mateixos interessos i agendes que ens han portat al cul-de-sac actual; les altres, les últimes, al servei de la societat.

Tu hi eres. Vindràs o retallaràs?

La caiguda de la qualitat de la recerca de les nostres universitats, la precarització de la carrera docent o la mateixa realitat dels acomiadaments, quan no són ERO’s encoberts, i el futur tancament de carreres, ha manllevat qualsevol horitzó d’esperança d’una universitat al servei de les majories. Una universitat democràtica. El 1966, als Caputxins de Sarrià, es reunien estudiants, professorat i intel·lectuals per proposar a l’opinió pública “una perspectiva de renovació de la Universitat i demanar-li que prengui com a cosa pròpia una tasca, el compliment de la qual importa a tot el país: aconseguir una Universitat capaç de dominar els problemes tècnics i socials de l’època, una Universitat democràtica”. En la carta que s’enviava com a convocatòria es deia que “l’arrel de tot això està en la nostra voluntat d’integrar-nos i comprometre’ns amb la realitat universitària i social d’una manera nova. I això demana la reestructuració de les nostres institucions. Veiem la nostra preparació i la nostra realització com un servei”. En aquell moment es va definir l’agenda per una universitat democràtica. Una agenda que està absolutament desballestada en el nostre present.
També en el mateix sentit, en nous temps, però tan foscos com els que ens van precedir en allò que es refereix al futur de la universitat pública, es convoca una Assemblea del Professorat de les Universitats Públiques als Caputxins de Sarrià a les 10:30 del dia 2 de febrer. Per redreçar la situació que estem vivim, només comptem amb les nostres mans; caldrà trobar el camí per ajuntar-les.
Horari i ordre del dia de l’Assemblea:
- 10.30 a 10.45. Presentació de l’Assemblea.
- 10.45 a 12.00. Funció social de la Universitat.
- 12.00 a 13.30. Docència, recerca, precarietat i acomiadaments.
- 13.30 a 14.30 Conclusions: respostes i acció política.
Podeu trobar-ne més informació i començar a construir quelcom conjuntament al web: http://trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com/
O bé seguir noves informacions al twitter: @trobada_pdi
#MasOnVas #Caputxinada2.0 #uni2F
PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

COMUNICAT  EN RELACIÓ AL CALENDARI LABORAL DEL 2013

Companyes i companys del PAS,

Aquest darrer mes de novembre vam rebre de mans de gerència la proposta de calendari per a aquest any 2013. Aquesta proposta incorporava totes les mesures derivades de la llei d’acompanyament i del reial decret 20/2012, de 13 de juliol, però també d’altres que responen únicament a la voluntat de la UPF com la realització de tres setmanes de vacances obligatòries a l’agost,  el tancament durant la darrera setmana de l’any - prèvia recuperació de les hores per part dels treballadors i les treballadores – o la reducció del període de jornada intensiva.

Cal tenir present que, tot i que aquestes mesures plantegen un escenari de 37,5h setmanals com a jornada habitual, en cap cas s’assenyala el topall d’hores de treball efectives, la qual cosa atorga un cert marge en l’elaboració del calendari. Tot i així, les UPPCC  (Universitats Públiques Catalanes) fan una lectura molt restrictiva i situen el nombre d’hores efectives de treball al voltant de les 1600h (UPF 1599,5).

La Intersindical – CSC ja ha expressat abastament la seva opinió sobre les retallades, i en concret, respecte l’augment de jornada.  Ara, un cop hem conegut i debatut la proposta de gerència, cal concretar i precisar més la nostra opinió, el posicionament que hem defensat en el si de la JPAS i finalment què n’opinem del posicionament conjunt dels dos òrgans de representació del PAS a la UPF.

 Pel que fa a la proposta de gerència de calendari 2013

Pel que fa a aquesta proposta, constatem:

1. que el govern de la universitat pretén limitar la conciliació familiar i personal projectant tancaments a l’agost i la darrera setmana de l’any. El primer limita el dret - altre cop llargament lluitat - a escollir el període de vacances més favorable als interessos dels i les treballadores i el segon, preveu un tancament que els treballadors hauran d’haver recuperat prèviament. Això restringeix la possibilitat (i el dret perquè són hores de la teva bossa) de: no recuperar-les si es vol treballar aquella semana, o bé triar altre període més favorable a l’interès particular de cadascú, atesa la limitació d’aquest any a 3 dies d’AP. I no cola l’argument de l’estalvi energètic (i per tant econòmic) tan políticament correcte, mentre a la UPF no s’aturi el devessall de despeses , al nostre parer, injustificades, en molts àmbits: càterings, despeses en imatge, estades en hotels de luxe per fer una feina que toca fer-la a les nostres instal·lacions, alguns augments de nivell, etc. Si cal establir mecanismes de control de la despesa fem-ho en tots els àmbits, acordadament i garantint els drets dels i les treballadores.

2. que el govern de la Universitat fa propostes que posen en perill els llocs de treball dels i les treballadores i que en lloc de compensar la pèrdua de drets i salari, les accentua. Proposem com a alternativa plausible  el repartiment del treball  - com a mínim no superar el topall de les 1462 h. - i la reducció dels sous i del nombre d’alts càrrecs de la Universitat. Un alt càrrec ens va dir que tots patim les retallades, doncs a veure si és veritat i solidàriament pateixen una mica reduint-se el sou !! Reclamem així mateix que tot el superàvit generat ( sembla ser que són 460.000) vagi destinat a garantir els llocs de treball del personal interí o eventual, tant PAS com PDI.

Constatem doncs,  la manca de sensibilitat del govern de la UPF (i de les altres universitats) d’aprofitar el context normatiu i de por per endurir el seu discurs i fer propostes encara més restrictives de les que les lleis – no per “legals” justes – ens imposen.  Sabem, perquè ho estem vivint, perquè així es desprèn de les trobades amb la gerència i de les notícies que dia sí dia també omplen els mitjans, que les retallades han vingut per quedar-se i que milers de treballadors públics – segons en Mas poden arribar fins a 20.000 - seran acomiadats, entre ells potser les nostres companyes i companys interins i/o laborals. Per altra banda aquest calendari ens retorna a unes condicions de treball pitjors de les que teníem abans del 2003 quan es van assolir per a la totalitat dels i les treballadores de la UPF les 35 hores setmanals i un sostre anual de 1462h.

Què hem defensat en el si de la JPAS

En el plenari de novembre la junta es va posicionar en contra de negociar l’augment de jornada a proposta de la Intersindical-CSC. Aquesta proposta anava complementada amb una altra que plantejava establir mecanismes de coordinació amb els òrgans de representació de les 7UPPCC i amb els agents en lluita o amb representació de l’àmbit del PAS a la UPF ( CE, sindicats, claustre i àgora UPF ) per tal sumar forces i consensuar respostes potents i col·lectives a les propostes dels governs de les universitats catalanes en tant el moll de l’os de les propostes de les gerències de les 7UPPCC ens afecten a totes i tots.

De llavors ençà la JPAS ha mantingut reunions amb el Comitè d’Empresa i els sindicats per tractar aquest tema. Tot i que partíem de postures diferents, l’evolució dels esdeveniments ha suposat un canvi de posicionament d’alguns participants en aquestes trobades conjuntes que, finalment, i malgrat les diferències en la lectura d’aquest procés, ha permès presentar davant la gerència una única proposta per part dels òrgans de representació. Aquesta proposta, avalada pels representants sindicals de les respectives seccions a la UPF, tal com ho van explicitar a la darrera reunió,  es va publicar  la setmana passada i parteix d’una màxima: en cap cas es proposa negociar la jornada, el topall per als òrgans de representació són les 1462h.

Què n’opinem respecte l’emplaçament de gerència a negociar la seva proposta de calendari 2013

Tot i no recollir totalment la postura de la Intersindical -CSC –ni de la resta de sindicats, com passa sempre quan l’objectiu és generar consens i sumar forces–  la proposta dels òrgans de representació, a l’espera de la ratificació dels treballadors i treballadores,  compta amb tot el nostre suport.

Tot i així volem opinar respecte l’emplaçament de gerència a negociar el seu calendari. La Intersindical-CSC considera que:

1. Davant l’allau d’agressions salarials i laborals a les treballadores i la nul·la voluntat del govern de la universitat  de qüestionar els decrets del govern espanyol i català, o de plantejar-se una lectura favorable als interessos dels treballadors i respectuosa amb la normativa interna acordada amb els òrgans de representació, 
2. Entenent que hem de defensar els drets de tots els treballadors, drets que tants anys de lluita ha costat assolir.
3.  Valorant que avalar les retallades no és la ni nostra funció ni la nostra voluntat
4. Sabent que aquestes mesures posen en perill el lloc de treball dels nostres companys interins i eventuals.

només hi ha una resposta posible: la lluita. Cal que aixequem barricades a la precarietat. Cal  que el PAS ens plantem. 

Per tot això considerem inviable, però també una qüestió de compromís, coherència i ètica personal i sindical no negociar les engrunes de la precarietat, no negociar les retallades.

Uns convidem a reflexionar sobre quina societat voleu, en quin moment el pragmatisme és el pa per avui i la gana per demà i què esteu disposats a fer  avui  per garantir  - avui i demà - els vostres drets i per extensió els dels vostres companys, fills ... Els drets que avui ens prenen han estat lluitats llargament, els de demà els hem de lluitar des de ja!

Per últim, la Intersindical-CSC valorant, tal com hem expressat més amunt,  que cal superar l’àmbit de lluita de la UPF atès que l’augment de jornada ( i altres retallades) ens afecten al conjunt de les 7 UPPCC, impulsarà i recolzarà totes les iniciatives que vagin en aquest sentit, així com totes les mobilitzacions que tinguin per objectiu defensar una Universitat, pública, de qualitat i a l’abast de tothom.

PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, CATALANA, DE QUALITAT, A L’ABAST DE TOTHOM I RESPECTUOSA AMB EL DRETS DELS I LES TREBALLADORES !!

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS, NI UN PAS ENRERE !!

DIGUEM PROU. MOBILITZA’T I LLUITA !

ÀMBIT PAS DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA INTERSINDICAL-CSC A LA UPF.

UPF a 24 de gener del 2013