COMUNICAT DE SOLIDARITAT AMB LA VAGA INDEFINIDA DELS DOCENTS A LES ILLES

La secció sindical de la Intersindical-CSC a la UPF es solidaritza amb els docents de
les Illes Balears i Pitiüses en suport a les seves reivindicacions. Us cridem a divulgar
les causes de la seva vaga i a fer aportacions a la caixa de resistència. El nostre
sindicat organitzarà col·lectes als diferents campus de la UPF.

De moment i mentre duri la vaga:

Divendres, a partir d'avui mateix, d'11:00 a 14:00 hores - Campus del Poblenou

Dilluns d'11:00 a 14:00 hores - Campus de Ciutadella

Taula reivindicativa dels docents de les illes

1. Suspensió de tots els expedients sancionadors que s'iniciïn amb intenció clarament
repressiva prèvia i durant la vaga.
2. Retirada del decret de TIL
3. Retirada del projecte de decret de Convivència i la Llei de símbols.
4. Beques de transport i menjador efectives i convocades en el temps i la forma adient.
Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització de llibres.
5. Recuperació de les plantilles, del professorat d'Atenció a la Diversitat i de les ràtios
anteriors a les retallades.
6. Substitucions immediates de les baixes.
7. Baixes 100% remunerades.
8. Contractació dels interins durant els mesos de juliol i agost.
9. Recuperació dels complements perduts i reconeixement de nous sexennis des de l'1
de juny de 2012 i acompliment de l'acord salarial de 2008 per l'escola concertada.
10. Petició a la Conselleria d'Educació que insti al Govern Central a retirar la LOMCE.

CAIXA DE RESISTÈNCIA
2056-0009-74-4102003418
Caixa Colonya
(a nom de l'Obra Cultural Balear)
Barcelona, a 27 de setembre del 2013

Així mateix us emplacem a participar de totes les mobilitzacions de suport a la vaga indefinida que us anirem llistant.

29 SETEMBRE, 18h. a la Plaça Sant Jaume, concentració de suport coincidint amb la manifestació de Palma convocada per l'Assemblea de Docents.

Manifest de la CSC amb motiu de l'11 de setembre de 2013

Fem via cap a la independència i la justícia social

Hores d'ara tothom és conscient que ens trobem en un moment històric de gran complexitat i transcendència que caldrà abordar amb intel·ligència i fermesa, es tanca una etapa per obrir-ne una altra i els tempos i els ritmes s'aniran accelerant. Resistir ja no és vèncer.

Aquells posicionaments ambigus que en el passat poden haver donat resultats, passaran a convertir-se en pur oportunisme.

El dret a decidir és per decidir-ne alguna cosa, quan es reivindica un dret és per poder-lo exercir en un o altre sentit. A mesura que l'imparable procés vers la sobirania vagi avançant caldrà ser-hi amb posicionaments clars, sense fugir d'estudi. La imprescindible pregunta s'ha de respondre amb un sí o un no, no s'hi valen ja les mitges tintes.

Ens caldrà saber combinar el treball institucional amb la mobilització; ens caldrà saber projectar-nos internacionalment; ens caldrà plantejar el debat de les idees i discutir l'hegemonia social; ens caldrà saber gestionar el dia a dia en un context dur i alhora il·lusionador i, així, avançarem amb pas alegre i alhora ferm. No ens podem permetre el luxe de no cobrir cap front, no tenim massa temps i la feina és gegantina.

L'eufòria col·lectiva de les imprescindibles mobilitzacions puntuals ha d'acompanyar-se de la tasca feixuga del dia a dia, de formigueta, de la continuïtat i de la perseverança. No podem aturar la pluja fina, aquesta és la que cala. I per poder fer això cal organitzar-se de manera estable, cadascú segons les seves possibilitats. No hi hauran resultats si afluixem la pressió.

És per això que ara, més que mai, ens cal reforçar les organitzacions estratègiques. Aquelles que des d'una perspectiva de conjunt fan en el seu àmbit d'actuació, territorial o sectorial, una tasca continuada de pedagogia i d'acumulació de forces, sense oportunismes ni fugides d'estudi. Aquelles capaces d'actuar a curt termini amb la mirada posada en un futur que no pot ser altre que el d'una nació independent i el d'unes estructures al servei de les seves classes treballadores.

Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Confederació Sindical Catalana (CSC)
Països Catalans
Setembre de 2013

LA JPAS VETADA A LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’ACORD DE MESURES COMPLEMENTÀRIES DEL CALENDARI LABORAL 2013

El proppassat dimarts 4 de juny es va constituir la comissió de seguiment de l’Acord de mesures complementàries del Calendari Laboral 2013. La JPAS ha estat exclosa d’aquesta comissió per expressa decisió dels membres del Comitè d’Empresa i dels vocals de CCOO i la UGT a la Junta presents en aquestes reunions. En aquests termes ho ha comunicat verbalment i per escrit a la Junta el vicegerent de Recursos Humans i Organització.

Antedecents:

El passat 9 de maig el president de la JPAS va requerir que es convoqués la JPAS a la constitució i reunions d'aquesta comissió de seguiment atès que:

1. La JPAS es va posicionar favorablement a aquest acord en el plenari del 9 d’abril a instàncies dels i les membres de la UGT i CCOO, i aquesta decisió va ser traslladada a la Gerència el passat 10 d’abril pel president de la Junta, tal i com es va informar al PAS en un avís publicat en el Campus Global.
2. La JPAS, sempre que ho decideixi el plenari, ha d’estar present en tots aquells espais o àmbits en que es negocien, es modifiquen o es tracten les condicions laborals d’aquest col·lectiu, atès que és l’únic òrgan de representació del PAS-F.

El president de la Junta també va requerir els motius pels quals no s’havia convocat la JPAS a la signatura de l’acord, atès el posicionament favorable d’aquesta, alhora que va expressar la seva sorpresa per obviar la signatura de l’òrgan de representació del PAS-F.

La resposta a tot plegat va arribar a la JPAS per etapes:

• El 28 de maig el vicegerent va comunicar a la Junta que no calia la signatura de la JPAS per validar l’acord i que els representants de CCOO i UGT  -membres del Comitè d‘Empresa i de la JPAS- havien demanat expressament que no se la reclamés per a la seva signatura.
• El passat dimarts 4 de juny, després de la constitució de la comissió de seguiment, un escrit del vicegerent de Recursos Humans i Organització dirigit al president de la Junta ens informava que ha estat la part social, concretament representants sindicals d’UGT i CCOO, els que han tornat a vetar explícitament la participació de la JPAS en aquesta comissió de seguiment.

Uns i altres, representants sindicals i de la Gerència, s’acullen a l’article 40 de l’EBEP que ve a dir que l’únic paper de la JPAS ha de ser “tenir coneixement i ser escoltada”, per justificar l’exclusió de la Junta en la signatura d’aquest acord, tot al·legant que els únics que tenen legitimitat per negociar sobre les condicions laborals dels treballadors del PAS-F són els sindicats i no la JPAS.

La JPAS, òrgan de representació del PAS-F

Cal tenir present que al llarg dels anys, la JPAS, avalada pels sindicats amb representació en aquest òrgan, ha negociat i arribat a acords. Així ho demostren els casos més recents del darrer any, amb la signatura de l’Acord sobre noves tipologies horàries (juliol 2012) i del Calendari Laboral del 2012 (darrer trimestre).

Considerem doncs, que la JPAS ha d’estar present, sempre que així ho decideixi, en tots aquells espais o àmbits en que es negocien, es modifiquen o es tracten les condicions laborals d’aquest col·lectiu, atès que és l’únic òrgan de representació escollit democràticament pel PAS-F. 

Una cosa està clara, més enllà de la interpretació que es vulgui fer de la llei de manera interessada o segons el context, la legitimitat i força de la JPAS depèn sempre del compromís i responsabilitat dels seus representants, sigui quina sigui la seva composició.

Per tot això, exigim que sigui convocada la JPAS a la propera reunió de la comissió de seguiment d’aquest Acord, sense necessitat de cap vistiplau ni autorització per part de ningú, per tal de treballar, opinar i decidir juntament amb la resta d’òrgans i sindicats presents en aquesta comissió, atès que és l’òrgan de representació dels treballadors del PAS-F.  

Glòria Ferrer

Marta Gutiérrez

Ramon López

Ramon Maseda

Lali Palet

Ester Rocabayera

Sílvia Tenes. 

Vocals de la Intersindical-CSC a la JPAS

12 de juny del 2013

 Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu de l'1 de maig de 2013

Estem a les portes d'una nova reforma de la seguretat social, concretament pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels convenis col•lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la ultraactivitat. Tot plegat serà una volta de caragol més en el procés d'empobriment sostingut i accelerat que se'ns vol imposar des dels diferents governs i des de les altes instàncies de la Unió Europea. I això se'ns està imposant malgrat el convenciment generalitzat que totes aquestes mesures no faran més que empitjorar la situació tant de l'economia en general com dels milers i milers de persones que hores d'ara estan abocades a la misèria. S'està aprofitant el moment per forçar un canvi radical del model econòmic i social que fins fa poc es reivindicava des de Europa.

 Al mateix temps l'entramat polític i institucional sorgit de la   transició a l'Estat Espanyol s'ha esgotat, ja no se'l creu ningú. I cada vegada és més clar, l'impossible encaix de Catalunya el el marc de l'Estat Espanyol, això són evidències i constatacions que estan a peu de carrer. No estem davant d'una crisi econòmica, estem davant d'una crisi ja d'abast social i política que posa en primer pla la necessitat replantejar les bases mateixes de la democràcia.

No hi ha cap futur possible si seguim amb la síndrome de la submissió, tant a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la resignació. Ens cal ser realistres i situar-nos en la lògica del procés constituent, hem de prendre el control del nostre present i del nostre futur. Ens hem de posar en marxa, hem de ser capaços de mobilitzar-nos i formular alternatives. Tot està per fer i tot és possible.

Davant dels atacs al català, INSUBMISSIÓ!

Des de la Intersindical-CSC condemnem amb indignació i fermesa aquest nou atac contra la llengua catalana i la convivència que està duent a terme l'estat espanyol.

Així mateix instem la comunitat educativa, institucions i conjunt de la ciutadania a no acatar les imposicions contra la llengua catalana.

Per aquest motiu fem una crida a la insubmissió civil i la mobilització per fer front a la negació que se'ns imposa.

CALENDARI 2013

Si vols informació detallada sobre el calenadari 2013 visita la pàgina http://intersindical-csc-upf.blogspot.com/p/calendari-2013.html

LA PUDUP CONVOCA AL PROFESSORAT DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tu hi eres. Vindràs o retallaràs?

Benvolguts i benvolgudes:

 

Us remetem aquesta convocatòria al professorat universitari amb una sola voluntat: ajudar a redreçar el moment crític que viuen les nostres universitats. Un moment crític que afecta tant la comunitat universitària -i la mateixa naturalesa i funció de la universitat- com la societat a què el sistema universitari ha de servir. La nostra universitat fa temps que s’ha vist envaïda per paraules, paraules que defineixen realitats, com eficiència, efectivitat o excel·lència. El programa d’una universitat democràtica partia d’altres paraules, paraules que també definien realitats, com qualitat, equitat o justícia. Unes, les primeres, estan al servei dels mateixos interessos i agendes que ens han portat al cul-de-sac actual; les altres, les últimes, al servei de la societat.

Tu hi eres. Vindràs o retallaràs?

La caiguda de la qualitat de la recerca de les nostres universitats, la precarització de la carrera docent o la mateixa realitat dels acomiadaments, quan no són ERO’s encoberts, i el futur tancament de carreres, ha manllevat qualsevol horitzó d’esperança d’una universitat al servei de les majories. Una universitat democràtica. El 1966, als Caputxins de Sarrià, es reunien estudiants, professorat i intel·lectuals per proposar a l’opinió pública “una perspectiva de renovació de la Universitat i demanar-li que prengui com a cosa pròpia una tasca, el compliment de la qual importa a tot el país: aconseguir una Universitat capaç de dominar els problemes tècnics i socials de l’època, una Universitat democràtica”. En la carta que s’enviava com a convocatòria es deia que “l’arrel de tot això està en la nostra voluntat d’integrar-nos i comprometre’ns amb la realitat universitària i social d’una manera nova. I això demana la reestructuració de les nostres institucions. Veiem la nostra preparació i la nostra realització com un servei”. En aquell moment es va definir l’agenda per una universitat democràtica. Una agenda que està absolutament desballestada en el nostre present.
També en el mateix sentit, en nous temps, però tan foscos com els que ens van precedir en allò que es refereix al futur de la universitat pública, es convoca una Assemblea del Professorat de les Universitats Públiques als Caputxins de Sarrià a les 10:30 del dia 2 de febrer. Per redreçar la situació que estem vivim, només comptem amb les nostres mans; caldrà trobar el camí per ajuntar-les.
Horari i ordre del dia de l’Assemblea:
- 10.30 a 10.45. Presentació de l’Assemblea.
- 10.45 a 12.00. Funció social de la Universitat.
- 12.00 a 13.30. Docència, recerca, precarietat i acomiadaments.
- 13.30 a 14.30 Conclusions: respostes i acció política.
Podeu trobar-ne més informació i començar a construir quelcom conjuntament al web: http://trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com/
O bé seguir noves informacions al twitter: @trobada_pdi
#MasOnVas #Caputxinada2.0 #uni2F
PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA