EN DEFENSA DEL CATALÀ: INSUBMISSIÓ

La Intersindical-CSC crida a participar a les diverses mobilitzacions que se celebraran demà, 13 de desembre, en defensa de l'ensenyament públic i en català.

Dijous, 13 de desembre, hi ha convocades manifestacions a Barcelona, València i una jornada de lluita a les Illes.

La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), proposada pel ministre espanyol d'Educació Wert, ha indignat la comunitat educativa i agents socials del país.

Aquesta proposta de llei és un subterfugi de caràcter nacionalista espanyol i partidista que pot comportar l'establiment d'un model educatiu elitista, privat i adoctrinador a favor de la recentralització del regne d'Espanya. I es pretén fer des dels centres d'ensenyament atentant, així, contra la immersió lingüística en el cas de Catalunya i aprofundint en l'ofensiva contra la llengua del país a les illes i al País valencià.

Davant d'aquest escenari, des de la Intersindical-CSC cridem la població a participar massivament de les manifestacions i mobilitzacions convocades en defensa d'un sistema educatiu català, públic i de qualitat.

Agenda de mobilitzacions:

Barcelona: Manifestació. Dijous, 23 de desembre. 18.00 hores. Plaça Universitat
València: Manifestació: Dijous, 23 de desembre. 18.00 hores. Plaça Sant Agustí
Illes: Jornada de lluita. Dijous, 23 de desembre. "Abraça i enllaça el teu centre"

Per altra banda, volem recordar-vos que dissabte, 12 de desembre, se celebrarà un seguit d'actes en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló.

Castelló: Dissabte, 15 de desembre. Manifestació "Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics" 18.00 hores. Plaça de la independència (La Farola)

Davant els atacs al català, mobilització i desobediència civil!

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS. NI UN PAS ENRERE

UALITAT !

RALS !

i trebAquest 17 de setembre la UPF ha estat la precursora, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, del retorn a la jornada de 37,5h setmanal que ens va costar anys i anys de lluita reduir. El govern de la UPF, en una mostra del que significa ser avantguarda universitària, s’ha situat al capdavant de l’acatament de mesures injustes i antisocials, com l’augment de la jornada laboral, però també de moltes altres, que evidencien quin és l’interès real per part de tots els equips de govern de les universitats catalanes, i al capdavant d’ells el de la UPF: desballestar la universitat com a servei públic de qualitat i precaritzar als seus treballadors.

En un context de crisi global provocada per la cobdícia d’una ínfima part de la humanitat, que ens està portant a dones i homes, així com al planeta, al límit de la sostenibilitat, els detentors de petits poders s’entesten en seguir els dictats d’especuladors i explotadors i, lluny de plantejar-se a qui li venen els seus serveis, fan de baula necessària per assolir els seus objectius econòmics en detriment de la vida i els drets de milions de persones.

En aquesta situació de desfeta general, de conculcació sistemàtica de drets, d’altíssima taxa d’atur i precarietat laboral, pot semblar nimi plantejar-se la reivindicació dels nostres drets socials i laborals, els dels i les treballadores de la UPF i de les universitats publiques catalanes. Tanmateix, és just al contrari: tenim el dret i el deure de lluitar per allò que ens és més proper, els nostres drets, que són drets col·lectius i que esdevenen una riquesa immaterial per a la nostra societat, per al futur de les generacions que ens venen al darrera.

En aquest context, tal i com hem dit abans, no lluitar, no exercir el dret a dir i fer allò que creiem just ens converteix, també, en una baula d’un sistema antidemocràtic i socialment injust, que ens utilitza, ens precaritza i ens oprimeix.

La solidaritat i la lluita: la força dels treballadors i treballadores

A la UPF qui més qui menys conviu amb un/a companya interina, un d’aquells a qui el 31 de desembre se’ls acaba el contracte o potser un dels que, cada cop menys, tenen un nomenament d’interinatge. Doncs bé, cada setmana que fem 37,5h els acostem a la possibilitat de que aquesta vegada sí, el contracte no sigui renovat o el nomenament rescindit. No som els responsables del seu possible acomiadament, i tant que no! Els responsables són els nostres governs, començant pel de la UPF, amb el rector al capdavant. Però sí som responsables de no fer res per evitar-ho. 

Cal doncs mostrar obertament la nostra solidaritat i el nostre suport a aquests companys i companyes.

En paraules del vicegerent de recursos humans, l’augment de jornada de 37,5h significarà cobrir 80 llocs treball. Curiosament, quan sembla que l’analgèsic més lògic seria el repartiment del treball, per tal de no abocar més persones a la misèria, els nostres governants fan justament el contrari.  Per què serà ?

Hi ha molts altres arguments per rebutjar l’augment de la jornada: conculcació de drets, dificultat de conciliar la vida familiar i personal, la reducció salarial que implica treballar més i cobrar encara menys que abans … tot ells legítims. I en la defensa de tots ells cal una acció directa, cal prendre partit pels nostres drets. Perquè això s’ha d’aturar, això ho hem d’aturar entre totes i tots !

Tot just estem immersos en un procés de negociació d’horaris amb l’objectiu d’aconseguir millores per al màxim de treballadors. Tanmateix, que això no ens distregui.  Assolir nous horaris no és, en cap cas, una tireta per tapar les retallades. Són un dret llargament reivindicat per tots els i les representants de totes les Juntes i Comitès, un llarg camí que anem recorrent pas a pas sense deixar de fer allò que a cada moment és important.

I en aquest sentit, des de la Intersindical-CSC pensem que és important respondre a totes les agressions, i per fer-ho, proposem :

1.    Unitat d’acció dels òrgans de representació, Juntes i Comitès, però també dels claustrals, sindicats i dels col·lectius unitaris de treballadors en lluita a la UPF .

2.    Participació del PAS i presa de decisions de manera democràtica i assembleària, el màxim d’unànimes i col·lectives.

3.    Coordinació amb la resta del PAS de les universitats públiques en lluita, així com amb els espais col·lectius i unitaris de defensa de la Universitat Pública, com la PUDUP.

4.    Fomentar la solidaritat i l’autoorganització dels treballadors i treballadores i dur a terme una lluita sostinguda fins a assolir els nostres objectius.

En aquesta línia, la Intersindical-CSC instem a tots els òrgans de representació, als sindicats, als claustrals i al Col·lectiu Àgora UPF a coordinar-nos en defensa de les 35h. i dels drets socials i laborals.

Proposem realitzar assemblees conjuntes per campus i edificis, per torns si cal, amb l’objectiu de sumar forces, de decidir accions i mobilitzacions i sobretot de dur–les a terme col·lectivament.

Per la propera setmana està previst un plenari extraordinari de la JPAS amb un únic tema per tractar, la resposta contra les retallades. La Intersindical-CSC proposarem als nostres companys i companyes, tal i com ja els hem avançat en el darrer plenari, la coordinació amb altres òrgans, representants i treballadors per organitzar assemblees en tots els centres de treball de la UPF.

DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS I LABORALS !

DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA, CATALANA I DE QUALITAT

 Intersindical-CSC, àmbit PAS

UPF, 28 de setembre de 2012

VALORACIÓ ELECCIONS SINDICALS PAS-F 2012

Companyes i companys,

Les persones que formem part de la llista de la Intersindical-CSC volem agrair la confiança i el suport rebut. Sabem que és un repte i una responsabilitat.

Valorem positivament la participació que ha estat del 63,5% que constata, al nostre parer, la voluntat del PAS de dotar-se d'una eina de representació unitària que defensi amb una única veu els interessos del PAS-F.

Tot i així, l’augment del vot en blanc, que entenem com a vot crític, i l’abstenció ens ha de fer reflexionar a tots els que hem sigut representants de la Junta sortint, molts dels quals repetim, que cal treballar per arribar a acords, possibilitar que més enllà de les legítimes propostes dels diferents sindicats, la JPAS esdevingui una eina potent del PAS i que amb el seu suport puguem plantar cara davant aquestes mesures tan regressives en drets laborals.

Els resultats ens donen una majoria no esperada, que esperem saber gestionar amb la humilitat necessària però sense renunciar als nostres principis:

-     Reforçar el paper de la JPAS com a òrgan unitari de representació dels treballadors/es del PAS-F.

-     Garantir el funcionament regular i democràtic de la Junta, valorant i sumant les aportacions de tots els representants i el treball en comú, tot cercant el consens sempre que sigui possible.

-     Informar periòdicament del treball i propostes desenvolupades dins la Junta, fent ús de les diferents eines i canals de comunicació (avisos Campus, Fulls Informatius, web, assemblees, ...)

-     Promoure la participació dels treballadors/es, amb la promoció d’Assemblees, ratificació dels acords per part del PAS, establir canals de comunicació directa entre les treballadores i la Junta.

-     Des de la Intersindical-CSC continuarem participant en espais unitaris i assemblearis, com l’Espai Àgora UPF i la PUDUP, on confluïm membres dels tres col·lectius de les 7 universitats públiques catalanes.

 A partir dels principis i punts exposats més amunt, manifestem la nostra voluntat i el nostre compromís de treballar de manera unitària, democràtica i participativa, tant en els òrgans de representació, a la JPAS, com en els espais assemblearis i unitaris.

Tal i com apuntaven en la introducció del nostre programa, estem assistint a un canvi de model social amb el desballestament de serveis públics com l’educació i la sanitat i l’agreujament sistemàtic i progressiu de les condicions laborals i de vida de la classe treballadora (atur, precarietat, pobresa...). A la UPF, com a la resta d’universitats, la llista de drets retallats és llarga i prou coneguda i no podem ni volem acceptar que no hi ha res a fer.

Ara no s’hi val a badar, d’aquí pocs dies emplaçaran a la JPAS per començar a parlar de la implementació de la jornada imposada de 37,5h. Més enllà del nostre posicionament com a sindicat del qual ja us hem informat a bastament, és fonamental que la JPAS, recollint el treball d’aquest anys passats i les propostes de molts membres del PAS, es posi a treballar.

Caldrà la unitat i la força de tot el PAS, de tota la comunitat universitària, si realment volem aturar la pèrdua constant de drets socials i laborals, defensar unes condicions de treball dignes i una universitat pública, de qualitat, al servei i a l’abast de tota la societat.

Ens posem a treballar.

Ni un PAS enrere !

Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPF

Podeu llegir els programes del PDI-L, PDI-F i PAS-F a l'apartat eleccions 2012 de cadascun dels col·lectius.

NO FALTEN CADIRES, SOBRA CINISME

Us recomanem la lectura de l' article del Setmanari la Directa que ens presenta l'spot alternatiu "no falten cadires, sobre cinisme" en relació a la Marató per la Pobresa impulsada per TV3, així com la lectura de l'article de l'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme"

Manifest conjunt de la Intersindical-CSC i la COS amb motiu de la celebració del 1r de maig

Ni retallades ni dictadura del capital
SOBIRANIA NACIONAL I ECONÒMICA

La classe treballadora patim una ofensiva contra els nostres drets i llibertats per part d’organismes no democràtics com el BM i l’FMI i aplicats en contra la voluntat popular. Als Països Catalans les conseqüències de la submissió a les polítiques capitalistes es veuen agreujades per la falta d’un estat propi que ens permeti adoptar mesures per fer-hi front. Patim un espoli fiscal que no ens permet aplicar polítiques socials avançades i una política centralista que prioritza les grans infraestructures i la connexió amb Madrid per sobre infraestructures sostenibles que afavoreixin l’equilibri territorial i la vertebració econòmica del País.

Reclamem la plena sobirania nacional i econòmica. El deute que l’Estat es nega a pagar a la Generalitat posa de manifest la incapacitat per decidir en matèria econòmica que perpetua la dependència d’un Estat que no compleix. Alhora els recents canvis de governs elegits democràticament a Grècia, Itàlia i Portugal per tecnòcrates pròxims al BM i l’FMI posen de relleu que sense sobirania econòmica tampoc existeix la sobirania política.

Exigim sobirania econòmica que és la capacitat de decidir democràticament l’ordenació que necessitem per garantir un model econòmic sòlid basat en l’economia productiva. Alhora la sobirania econòmica ha d’anar acompanyada d’un Marc de Relacions Laborals dels Països Catalans que garanteixi els drets laborals, unes condicions de treball dignes i dignifiqui els nostres salaris i pensions.


Visca el 1r de maig!
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Intersindical-CSC / COS